Gneu Octavi (pretor 205 aC)
De Viquipèdia
Gneu Octavi (Cnaeus Octavius) fou un magistrat romà fill de Gneu Octavi Ruf (qüestor 230 aC) (Cnaeus Octavius Rufus).
Fou edil plebeu el 206 aC amb Espuri Lucreci, i junt amb aquest fou també elegit per la pretoria el 205 aC. Octavi va obtenir Sardenya com a província i en aigües de l'illa va capturar vuitanta vaixells cartaginesos de carrega. El 204 aC va entregar el comandament a Tiberi Claudi però el seu poder fou prorrogat per un any més per a la vigilància de la costa amb una flota de 40 vaixells. També va portar provisions i subministraments a l'exèrcit romà a Àfrica.
El 203 aC el seu comandament fou altre cop prorrogat per a la protecció de la costa de Sardenya i com a l'any anterior va portar subministraments a Àfrica, però aquesta vegada fou sorprès per una tempesta i part de les seves forces (uns 200 vaixells de transport i 30 de guerra) foren destruïts. El 202 aC fou present a la batalla de Zama després de la qual va encapçalar la marxa de les forces de terra cap a Cartago per ordre d'Escipió, que pel seu costat va bloquejar el port per mar.
El 201 aC va tornar a Itàlia amb part de la flota i va entregar 38 vaixells al propretor Marc Valeri Leví per la guerra contra Filip V de Macedònia. El 200 aC fou enviat a Àfrica com a ambaixador davant Cartago, davant el rei Masinissa I, i davant Vermina (fill de Sifax).
El 194 aC fou comissionat per fundar una colònia a Crotona. El 192 aC fou enviat a Grècia com delegat.
