Glenn Gould
De Viquip??dia
Glenn Herbert Gould m??s conegut amb el nom de Glenn Gould (Toronto, Canad??, 25 de setembre de 1932 - 4 d'octubre de 1982), fou pianista, compositor, escriptor, home de r??dio i realitzador canadenc. Fou fam??s sobretot pels seus virtuosos enregistraments de les obres per a teclat de Johann Sebastian Bach. La vida i l'obra de Glenn Gould han rebut una atenci?? p??stuma sense precedents, fruit en gran part dels interrogants que provoca la seva personalitat exc??ntrica, inabastable als t??pics, envoltada de misteri, hipocondr??aca i aparentment asexuada. La seves gravacions no deixaven a ning?? indiferent i tamb?? tenia detractors per fer moviments estranys mentre tocava a m??s a m??s de taral??lejar. S'han escrit molts llibres, s'han fet pel??l??cules i documentals sobre la seva figura. El 1987, la Fundaci?? Glenn Gould va instaurar el Premi Glenn Gould que s'atorga cada tres anys a un personatge viu al qual se li reconeixen les seves contribucions a la m??sica i la comunicaci??.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Nascut a Toronto al si d'una fam??lia de m??sics, Gould va aprendre a tocar el piano amb la seva mare. El seu avi era cos?? d'Edvard Grieg. Va entrar al conservatori de Toronto quan tenia deu anys i va estudiar amb el xil?? Alberto Guerrero. Va donar nombrosos concerts, essencialment al continent americ??, on va tocar amb els c??lebres directors Herbert von Karajan, Leonard Bernstein, Yehudi Menuhin, entre altres. El comen??ament del seu renom internacional pot ser datada en la seva c??lebre gravaci?? de les Variacions Goldberg de juny del 1955 als estudis CBS a Nova York.
Deixava les actuacions en concerts el 1964, dedicant-se a l'estudi de gravaci?? per la resta de la seva carrera, actuant tamb?? a la televisi?? i la r??dio, aix?? com a documentals de r??dio no musicals i altres projectes.
Gould va publicar m??s de 60 discs amb un repertori que va incloure des de Bach fins a Sch??nberg, des de Beethoven fins a Xostak??vitx, a qui va popularitzar a Occident. De Bach va deixar un inigualable patrimoni d'enregistraments. La seva interpretaci??, d'una rapidesa i d'una claredat fora del com??, i sobretot fora de les modes de l'??poca, far?? molt per al seu ??xit.
Les seves composicions, per contra, han continuat sent poc conegudes. Citem sobretot una fuga per a cor a quatre veus mixtos titulada So you want to write a fugue? on el m??sic ens explica amb humor com escriure una fuga. Gould ??s igualment l'autor d'un Quartet a cordes opus 1, d'inspiraci?? propera a la m??sica de Sch??nberg.
Entre 1972 i la seva mort, va realitzar set documentals amb Bruno Monsaingeon, entre els quals Les Chemins de la musique el 1974, rebatejat m??s tard Glenn Gould, l'alchimiste.
Considerat com un dels majors pianistes del segle XX, mor el 1982 d'un accident vascular cerebral. Segons ex??mens m??dics posteriors a la seva mort van diagnosticar-li s??ndrome d'Asperger.
[edita] Enregistraments curiosos
El pianista tenia un m??tode incre??ble de preparar-se per a les sessions d'enregistrament. Gould explica en una entrevista[1], la darrera, que abans de prendre la decisi?? de gravar les quatre balades de Brahms, no les havia tocat mai, ni desxifrat, ni escoltat. Aquesta decisi?? de gravar la pren dos mesos abans d'anar a l'estudi. Durant les sis setmanes seg??ents es dedica a estudiar les partitures sense acostar-se al piano, el??laborant una concepci?? molt clara de com vol abordar-les. Les treballa en el seu cap i deixa que hi rodin, dotzenes de vegades. Caminant o conduint, tan se val.
Les darreres dues setmanes les toca al piano, una hora al dia com a m??xim. Dos dies abans de les sessions, s'abst?? de tocar. Segueix sense tocar el piano fins que els t??cnics de l'estudi acaben amb tots els preparatius i el responsable diu 'Primera presa!'. Molt sovint, aquest primer enregistrament ??s el millor perqu?? ??s el moment amb la imatge mental m??s pura, menys lligada a les contradiccions de la realitat d'un instrument.
[edita] Refer??ncies
- ??? Non, je ne suis pas du tout un excentrique. Glenn Gould. Un montage de Bruno Monsaingeon. Librairie Arth??me Fayard, 1986.
[edita] Bibliografia
- BAZZANA, Kevin. Vida y arte de Glenn Gould. Editorial: Turner. 2007. ISBN 978-84-7506-736-0
- COTT, Jonathan. Conversaciones con Glenn Gould. Editorial Global Rhythm Press. 2007. ISBN 978-84-9354-123-1
