Síndrome d'Asperger

De Viquipèdia

Síndrome d'Asperger
Classificació i recursos externs

ICD-10

F84.5

ICD-9

eMedicine

ped/147

...	AVÍS MÈDIC

La síndrome o trastorn d'Asperger s'enquadra dins els Trastorns Generalitzats del Desenvolupament, als que una vegada exclosos el Trastorn Infantil Desintegratiu i la síndrome de Rett hem de considerar equivalents als denominats Trastorns de l'Espectre Autista. El terme "síndrome d'Asperger" fou utilitzat per primer cop per Lorna Wing el 1981 en un periòdic mèdic, batejant-lo en honor a Hans Asperger, un psiquiatra i pediatra austríac el treball del qual no fou conegut internacionalment fins la dècada de 1990. Fou reconegut per primera vegada en el Manual Estadístic de Diagnòstic de Trastorns Mentals en la seua quarta edició el 1994 (DSM-IV).

Taula de continguts

1 Característiques
2 Controvèrsia: Es tracta d'una malaltia?
3 Aspergers famosos
4 La síndrome d'Asperger en el cinema
5 Enllaços externs

[edita] Característiques

Les majoria de les persones posseïxen un sofisticat sentit de reconeixement dels estats mentals aliens, i són capaces d'ajuntar informació sobre els estats cognitius i emocionals d'altres persones basada en pistes atorgades per l'ambient i el llenguatge corporal d'aquestes persones. Les persones amb la síndrome d'Asperger no posseïxen aquesta habilitat i es pot dir que tenen "ceguesa mental". Per a aquelles persones severament afectades per aquesta "ceguesa mental", per exemple, pot resultar impossible reconèixer el significat d'un somriure o, en el pitjor dels casos, fallar planament en veure el somriure, així com qualsevol altre gest facial, corporal o qualsevol altre matís de comunicació indirecta. Generalment són incapaços de "llegir entre línies", el que significa, que són incapaços d'entendre les implicacions ocultes en el que una persona diu de forma directa i verbal. És important notar, però, que, atès que és un trastorn espectral, alguns pacients s'aproximen a un nivell de normalitat en els seves habilitats per llegir expressions corporals i interpretar intencions. Sovint troben particularment abrumador el contacte ocular i per tant l'eviten amb freqüència. La falta de contacte ocular pot portar a majors dificultats al moment d'interpretar emocions alienes.

La síndrome d'Asperger involucra un intens nivell de concentració en temes d'interès i és generalment caracteritzat per un do especial. Un pacient pot, per exemple, trobar-se obsessionat amb la lluita professional de la dècada del 1950, un altre amb els himnes nacionals de les dictadures africanes, un altre amb la construcció de models de mistos, etc. Interessos particularment comuns entre pacients són els mitjans de transport (per exemple els trens) i els ordinadors. En termes generals, són atrets per coses ordenades. Quan aquests interessos coincideixen amb una tasca útil des de l'àmbit material o social, l'individu amb Asperger pot aconseguir realitzar-se plenament a la vida.

En la carrera per dominar el seu interès, els individus amb Asperger sovint manifesten un raonament extremadament sofisticat, una concentració obsessiva i una memòria quasi perfecta. Hans Asperger denominà als seus petits pacients "petits professors", per la causa que aquests pacients de tan sols tretze anys d'edat coneixien la seua àrea d'interès amb el professionalisme d'un professor universitari. És per esta qüestió que els individus amb Asperger són considerats superdotats intel·lectualment, però menys dotats en l'àmbit social.

Aquestes circumstàncies comporten innombrables problemes durant la infància i l'adultesa. Quan un mestre pregunta a un nen amb Asperger "El teu gos s'ha menjat els teus deures?", el nen amb Asperger romandrà silenciós de no conèixer l'expressió, tractant de decidir si ha d'explicar al seu mestre que no té cap gos i que, a més, els gossos generalment no mengen paper. El nen no comprèn el que la seua mestra està preguntant i no pot inferir el que el mestre intenta significar o el fet que existeix un significat no literal marcat pel to de veu, postura o expressió facial, i és per tant enfrontat a una pregunta amb tant de sentit com "Va rebotre hui el glaciar de la llibreria?". El mestre abandona l'experiència pensant que el nen és arrogant, rancuniós i insubordinat. El nen roman callat, sentint-se frustrat.

La síndrome d'Asperger pot també causar problemes en la interacció social normal amb els pares. Durant la infantesa i l'adolescència, açò pot provocar severs problemes al nen o adolescent amb Asperger, el qual pateix dificultats per interpretar les pistes subtils de la comunicació i per tant pot ser objecte de burla o fins i tot ser ignorat pels seus pares, portant a la crueltat social. El nen o adolescent amb Asperger és freqüentment confós per la font d'aquesta crueltat, sent incapaç de comprendre en què s'equivoca. Això pot causar un trastorn en l'individu que el conduïsca a una major retracció social o timidesa per por al rebuig.

[edita] Controvèrsia: Es tracta d'una malaltia?

Hi ha diversos aspectes de la síndrome d'Asperger que són summament controvertits, especialment en la comunitat de persones diagnosticades i autodiagnosticades Asperger, i en la comunitat de pares d'infants diagnosticats com a tals. S'ha de considerar, però, com una patologia, atès que és inseparable del sofriment i de la dificultat, per commovedors i atractius que resulten i és considerada com a tal per l'Organització Mundial de la Salut.

Molts adults diagnosticats amb síndrome d'Asperger sostenen que no sofreixen una malaltia, desordres o síndromes en si, sinó que simplement tenen una forma de ser. Aquest punt de vista obté el suport del fet que les persones amb Asperger tenen una expectativa de vida igual al de les persones neurotípiques ), perquè aquestes condicions proveïxen a l'individu amb avantatges i inconvenients, i també perquè els professionals mèdics han tingut serioses dificultats en desxifrar les causes, models i tractaments per a aquestes suposades malalties. No obstant, aquests fets també es donen en altres moltes malalties que no es qüestionen com tals. Els proposants d'aquestes idees demanen tolerància per al que anomenen la seua neurodiversitat.

Els pares d'infants diagnosticats amb síndrome d'Asperger moltes vegades no donen suport a aquestes idees. La crítica principal és que els qui les proposen són òbviament persones de funcionament molt alt que poden articular les seues idees clarament per escrit, la qual cosa no és el cas dels seus infants.

[edita] Aspergers famosos

S'especula que persones excepcionals i excèntriques que han aportat molt a l'avenç de la civilització possiblement eren autistes o Aspergers. Els exemples més esmentats són els d'Isaac Newton i Albert Einstein. En cada cas es donen raonaments controvertits basats en les biografies d'aquests personatges. En el cas d'Einstein, per exemple, es diu que no parlava fins als 3 o 4 anys, i no ho feia fluidament fins als 9. Fou un nen amb enrabiades violentes, que repetia cada oració que deia i, àdhuc, els seus pares el consideraven retardat. En el cas de Newton, se sap que sofria d'epilèpsia i que quequejava.

La crítica principal a aquestes especulacions és que és impossible diagnosticar els morts o sols basant-se en biografies.

També existeixen algunes persones famoses que se sap que han sigut diagnosticades Asperger. Tal es el cas del premi Nobel Vernon Smith, la Dra. Temple Grandin, l'actor-comediant Dan Aykroyd i el cantant de The Vines Craig Nicholls. El creador de la franquícia Pokémon, Satoshi Tajiri, també pateix de la síndrome i el creador mort de Pink Floyd, Syd Barrett, en fou diagnosticat igualment. Un altre músic britànic que pateix aquesta malaltia és Gary Numan. Bram Cohen, creador del programa informàtic Bittorrent, també sofreix síndrome d'Asperger.