Germà II de Constantinoble
De Viquipèdia
Germà II de Constantinoble fou un religiós grec, nascut a Anaplios a la Propòntida. Era diaca de Santa Sofia quan Constantinoble va ser ocupada pels llatins el 1204.
Fou després monjo, essent conegut per la seva pietat i coneixements, fins que fou nomenat patriarca el 1222. Encara que nominalment era patriarca de Constantinoble, de fet tenia residencia a Nicea.
Es decantà per la unió de les esglésies grega i llatina i va escriure en aquest sentit al papa Gregori IX. L'emperador Joan Ducas-Vataces era també favorable a la unió i davant seu es va fer una conferencia entre Germà i alguns dels dirigents eclesiàstics del país que va portar a un concili (1233) a Nimfea (Nymphaea) a Bitínia, però va acabar sense resultat.
Sembla que després d'això Germà va esdevenir hostil a la unió i finalment fou deposat el 1240. Fou restaurat el 1254 però va morir al cap de poc temps, abans de la proclamació de Teodor II Làscaris com emperador el mateix 1254 segons Nicèfor Gregores, però segons Jordi Acropolita va morir el 1240. L'església grega el té considerat sant.
Va deixar nombrosos escrits entre els quals:
- 1. Epistolae
- 2. Orationes i Homiliae
- 3. Decreta
- 4. Idiomelum in Festum Annunciationis
- 5. Rerum Ecclesiasticarum Theoria, o Expositio in Liturgiam
Altres treballs restaren sense publicar i Fabricius en va fer una relació (Fabricius. Bibl. Gr. vol. 11. p. 162)
