Georges de La Tour
De Viquipèdia
Georges de La Tour (Vic-sur-Seille, 13 de març de 1593 – Lunéville, 30 de gener de 1652) fou un pintor barroc del Ducat de Lorena, actualment França.
Taula de continguts |
[edita] Vida
Georges de La Tour va nàixer a Vic-sur-Seille, a l'independent Ducat de Lorena que seria posteriorment absorbit per França, l'any 1641, durant la vida de l'artista. La documentació del seu bateig revela que era fill de Jean de La Tour, un flequer, i de Sybille de La Tour, de soltera Molian. S'ha suggerit que Sybille procedia d'una família parcialment arrelada a la noblesa.[1] El matrimoni de La Tour va tenir set fills, sent-ne Georges el segon.
La formació de La Tour roman incerta, tot i que s'assumeix que va visitar Itàlia o els Països Baixos a l'inici de la seua carrera. Les seues obres reflecteixen el naturalisme barroc de Caravaggio, influència que probablement li va arribar a través del Caravaggistes holandesos de l'Escola d'Utrecht i d'altres artistes contemporanis francesos o holandesos. Particularment, sovint se sol comparar La Tour amb el pintor holandès Hendrick Terbrugghen.[2]
L'any 1617 es va casar amb Diane Le Nerf, d'una família de la noblesa menor, i l'any 1620 va obrir el seu estudi en la tranquil·la i provinciana ciutat de la seua muller, Lunéville, dedicant-se principalment a la pintura religiosa i de gènere. Va rebre el títol de "Pintor del Rei" (de França) l'any 1638, i també va treballar per als Ducs de Lorena entre els anys 1623 i 1624, tot i que va ser la burgesia local la que va constituir la seua principal clientela, aconseguint un cert èxit. Entre 1639 i 1642 no està registrada la seua presència a Lunéville, i se suposa que va viatjar novament; Blunt hi detecta la influència de Gerrit van Honthorst en les seues pintures a partir d'aquest moment. Va involucrar-se en el renaixement religiós de Lorena, propiciat pels Franciscans, i al llarg de la seua carrera va tendir a pintar gairebé exclusivament obres religioses, però amb un tractament influït per la pintura de gènere.[2]
Tant ell com la seua família van morir l'any 1652 a Lunéville a causa d'una epidèmia. El seu fill Étienne va ser deixeble seu.
[edita] Obres
Les seues obres inicials palesen la influència de Caravaggio, probablement via els seus seguidors holandesos, i les escenes de gènere sobre roders i pidolaires barallant-se deriven clarament dels Caravaggistes holandesos, i probablement del seu deixeble lorenès Jacques Bellange. Hom creu que aquestes obres procedeixen d'una època relativament primerenca de la seua carrera
És millor conegut pels efectes de llum nocturna que els Caravaggistes holandesos van aprendre de Caravaggio, i que el mateix La Tour va desenvolupar al límit, i que va tranferir des de les pintures de gènere d'aquells a la pintura de tema religiós que ell va conrear. Aquestes obres pertanyen a una segona època de la seua producció, potser iniciada en la dècada del 1640, usant el clarobscur, acurades composicions geomètriques i una molt simplificada pintura de les formes. La seua obra va evolucionar durant la seua carrera vers una major simplicitat i quietud — prenent de Caravaggio unes qualitats ben diferents a les que van prendre Josep de Ribera i els seus seguidors Tenebristes.[2]
Sovint va pintar diferents variacions d'un mateix tema, i la seua producció és relativament petita. El seu fill Étienne va ser el seu deixeble, i distingir les obres del fill de les del pare resulta de vegades complicat. La versió de L'Educació de la Mare de Déu, a la Col·lecció Frick de Nova York n'és un exemple, tal i com admet el mateix museu.
Després de la seua mort l'any 1652, l'obra de La Tour va ser oblidada durant un llarg període, fins que va ser redescoberta per Hermann Voss, un erudit alemany, l'any 1915. L'any 1935, una exposició a París va reviscolar l'interès entre el públic en general. Durant el segle XX va ser identificat un cert nombre de les seues obres, i els falsificadors d'obres d'art van intentar aprofitar la nova demanda. Molts aspectes de l'obra de La Tour continuen ser controvertits entre els historiadors de l'art.
[edita] En el cinema
El director Peter Greenaway va identificar l'obra de La Tour com la principal influència de la seua pel·lícula de 1982 The Draughtsman's Contract.
A la pel·lícula Le Divorce, de Merchant Ivory (2003) hi ha una referència a una obra atribuïda a de La Tour.
"Magdalena Penitent" és la pintura que provoca a Ariel el desig de conèixer el foc quan canta "Part of Your World" en la pel·lícula de Disney "La Sireneta".
[edita] Galeria
 Jugadors de daus |
 L'endevina |
 Baralla |
 Sant Sebastià guarit per Santa Irene |
 Sant Jeroni |
 Sant Jeroni |
 La Magdalena penitent |
 El trampós amb l'as de diamants |
 L'infant Jesús |
 El somni de Sant Josep |
 Retrat d'un vell |
 Nativitat |
[edita] Museus que contenen obres de La Tour
- França
- Museu de Belles Arts de Nancy, capital de Lorena: conté la major col·lecció de l'artista.
- Museu del Louvre, París, i altres museus francesos: Nantes, Rennes etc.
- Regne Unit
- Museu Preston Hall de Stockton-on-Tees, Anglaterra: Els jugadors de daus.
- Estats Units d'Amèrica
- Los Angeles County Museum of Art, Los Angeles, Califòrnia
- Getty Center, Los Angeles, Califòrnia
- Metropolitan Museum of Art, Nova York
- Frick, Nova York
- De Young, San Francisco
[edita] Vegeu també
- Tenebrisme
- Joseph Wright of Derby
