Gens Valèria

De Viquipèdia

Gens Valèria (Valeria) fou una gens romana patrícia i més tard plebea.

Fou una de les gens més antigues de Roma i el seu floriment fou per un període extraordinàriament llarg. Els Valeri eren suposadament d'origen sabí i tenien com ancestre a Volesus o Volusus que s'hauria establert a Roma amb Titus Taci (Titus Tatius). Un descendent de Volesus, de nom Publi Valeri, després Publi Valeri Publícola I, fou un dels primer cònsols de la república.

El nom Valeri es repeteix sovint als Fasti durant la república i l'Imperi, durant quasi mil anys. El nom fou portat per alguns emperador (Maximí Daia, Maximià, Maxenci, Dioclecià, Constanci Clor i Constantí el Gran). La seva casa pairal era a Roma, a la Vèlia, i era la única que les portes obrien directament al carrer; tenien lloc especial al circ amb un petit tron, exemplar únic entre els romans; els seus membres podien ser enterrats dins les muralles de Roma, privilegi que tenien només algunes de les gens.

El seus cognoms foren: Corv (o Corb), Corví, Faltó, Flac, Leví, Màxim, Messal·la, Potit, Publícola, Tappó, Triari i Volús. A les monedes apareixen els cognoms Acíscul, Catul, Flac i Barbat. El seus lliberts i clients van agafar també el nom Valeri.