Garrotín
De Viquipèdia
El garrotín (de l'asturià garrotinada, cop de blat a l'era per desgranar-lo) és un tipus de cançó improvisada.
El seu origen és asturià. Al segle XIX es va estendre pel territori espanyol i davant l'auge de la moda del flamenc ja en el segle XX va agafar un toc d'aquest estil musical, concretament de canto chico de mans de la Niña de los Peines amb el que es va estendre. Hi ha la creença de què va arrelar especialment entre els gitanos de Lleida tot i no haver-hi proves documentals que ho permetin assegurar.
Consta d'una tornada fixa amb una melodia rítmica, i les estrofes es van improvisant a mesura que es canta. El contingut de les estrofes sol ser burlesc o irònic, amb l'únic objectiu de divertir a la gent que l'escolta.
En l'anomenat Garrotin de Lleida l'estrofa sol ser, tot i que amb petites variacions:
Al garrotin, al garrotan,
de la vera vera vera de San Joan;
al garrotin, al garrotan,
de la vera vera vera de San Joan.
La tornada és una estrofa de quatre versos d'entre cinc i set síl·labes, que es fan concordar amb la música, per la qual cosa són irregulars. Aquests, solen rimar només el segon i el quart, degut al fet que solen ser improvisats durant la cançó. Entre estrofa i estrofa es canta la tornada per tal de deixar temps a preparar-se el següent. Un exemple seria:
Jo tenia una amigueta
amb un do molt especial
cada cop que veia un noi
li feia aixecar el pardal.
Actualment el garrotin és present en concerts de grups de folk i fins i tot de rock català sense perdre el seu caràcter participatiu i festiu.
