Glosa
De Viquipèdia
A les illes Balears, la glosa és una mena de composició popular, oral i rimada, normalment improvisada en el mateix moment en que es declama. És l'equivalent a les corrandes catalanes o les albades valencianes. En la societat balear, rural i analfabeta, del segle XIX, la figura del "glosador" arribà a ser prou famosa, amb alguns d'ells que s'hi profesionalitzaren, viatjant de poble en poble posant a prova les seves capacitats davant els reptes del públic o davant altres glosadors en els anomenats "combats de gloses".
És freqüent, encara avui, que en algunes festes es faci una codolada, on hi intervenen diferents versadors, que fan composicions poètiques improvisades, gloses, que a vegades poden ser "de picat", és a dir, on se feren uns amb los altres.
El glosador, versador, corrandista, o cantador en llengua catalana té equivalents arreu del món: L'impprovisattore d'ottavine italià, el pytaris xipriota, el rimadoros cretenc, el bertsolari basc, el fistor gallec, el repentista espanyol, el trovero murcià, el pallador argentí, el griot africà. En una època en què la cultura escrita era reservada per a una elit, l'oralitat esdevenia l'eix per a l'accés al coneixement de notícies i llurs cants eren obres a recordar.
Malauradament, però, els glosadors de picat balears estan envellint. A Mallorca en Joan Planissi de Manacor, en Toni Socias de Sa Pobla i en Rafel Roig des Carritxó ja tenen més de 70 anys, i en Jaume Juan d'Algaida ja frega els 60. I a Menorca, en Miquel Ametler i n'Esteve Barceló s'encarreguen d'una escola-taller de glosat per al jovent als instituts de secundària.
Taula de continguts |
[edita] Exemple de Combat de gloses
En una vetlada al Teatre Principal de Felanitx l'any 1944 s'acararen en Llorenç Capellà (Algaida) i en Sebastià Vidal, Sostre (Cas Concos):
Sostre:
- Jesucrist Omnipotent
- molt poques de faltes fa,
- però quan te va crear
- a damunt tu va deixar
- de posar es coneixement.
Capellà:
- Ja ha piulat s'estornell,
- supòs que tots l'heu sentit;
- amb aquesta m'ha ferit
- entre sa carn i sa pell.
- Si voltros sabéssiu d'ell
- que Déu li posà es cervell
- aferrat an es clotell
- i amb un mes va ser podrit!
Sostre:
- És es més beneit del món,
- i pretén de ser deixondit.
- Sa dona que l'ha avorrit
- perquè diu que és maricon .
Capellà:
- Ja s'ha despert s'animal,
- que bramula i penga roncos ;
- té negre s'historial:
- li diven Tià Vidal
- es més beneit de Cas Concos.
Sostre:
- Si es meu sebre s'embarulla
- pensa es teu què farà;
- dins Algaida ningú hi ha
- que de tu no faci bull:
- Capellà sense casulla
- sols no arribes a escolà.
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- Munar, Felip (2001). Manual del bon glosador. Edicions Documenta Balear, Palma (Mallorca). ISBN 84-95694-12-3
