Galo
De Viquipèdia
|
'Galo' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | Brito-romaènn |
| Parlat a: | França |
| Regió: | Alta Bretanya |
| Parlants: | |
| Rànquing: | No està al top 100 |
| Classificació genètica: | indoeuropeu llengua itàlica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | - |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | - |
| ISO 639-2 | - |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | - |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El galo ( o brito-romaènn) és una de les llengües pròpies de la Bretanya, l'altra és el bretó. És una llengua romànica, més concretament una de les llengües d'oïl, per la seva banda el bretó és una llengua cèltica. És similar al normand però amb més influències celtes i bretones. Actualment és en franca reculada davant el francès normatiu, ja que, a diferència del való, té molt poca literatura escrita, malgrat que fou llengua de cort dels ducs de Bretanya fins a la seva incorporació a França. Es coneix poc sobre ella, ja que ha estat poc estudiada, llevat de l'estudi de Paul Sébillot, i no s'usa tampoc als mitjans de comunicació, tot i que darrerament hi ha alguns intents de fer-la reviure, com el grup Les Amis du Parler Gallo (associació fundada el 1976 i més endavant esdevinguda Bertaèyn Galeizz) i Maézoe (fundada el [1978]).
El vocabulari del galo, tot i les influències del bretó, continua essent aclapadorament llatí.
Es parla des d'antic a la part oriental de Bretanya (l'Alta Bretanya). Entre les formes dialectals destaca elmitaw, variant parlada entre el Loira i el Vilaine (la seva part oriental), entre Nantes, Rennes, Châteaubriant i Redon
Taula de continguts |
[edita] Classificació
El galo forma part de la família de les llengües d'oïl, branca de les llengües romàniques que comprèn igualement el francès, el picard, el peitoví-saintongeais, etc.
[edita] Repartició geografica de les variants del galo
El límit lingüístic actual, definit el 1980, part de Plouha (Plóha), a Côtes-d'Armor, al sud de Paimpol (Penpol), passa par Châtelaudren (Le Chastèu), Corlay (Corlaè), Loudéac (Lódeiac), Pontivy (Pondivi), Locminé (Lominoec), Vannes (Vann) i finalitza gairebé a l'illa del Rhuys, al Morbihan.
- Galo occidental (País de Saint-Brieuc, Mené, Poudouvre et Porhoet (zona de transició amb el país de rennes)) caracteritzat per l'influència cèltica
- Galo de Rennes (regió de Rennes, sud-avranchin, oest-Mayenne)
- Galo de Nantes (país de nantes), matisat amb expressions d'origen angeví.
- Galo de la Baía del Mont-Saint-Michel (País d'Aleth, Avranchin del sud-Sélune) caracteritzat per la influència normanda
- Galo Brieró i del Pays Mitaw
- Galo del Sud-Loira (País de Retz, Loroux i Clissonais, Marais bretó) caracteritzat per la influència peitavina.
- Galo del País de Redon
- Mayennais
[edita] Escriptura
El galo sovint té diverses maneres d'escriure un topònim, car aquesta llengua encara no s'ha estandarditzat.
Un lingüísta bretó, Alan-Joseph Raude de l'illa de Groix és l'inventor políglota de l¡ELG (Escrirr Le Galo). Després de sòlids estudis en lingüística, ha estudiat i analitzat la coherència gràfica d'una llengua. Actualment prepara un diccionari trilingüe galo-bretó-francès de com a mínim 6000 entrades amb la finalitat de refermar la plaça del galo a la Bretanya.
[edita] Lèxic comparatiu
| català | bretó | galo | francés |
|---|---|---|---|
| abella | gwenanenn | avètt | abeille |
| boca | genou | góll | bouche ("musell": gueule) |
| cabra | gavr | biq | chèvre (popular: bique) |
| cadira | kador | chaérr | chaise |
| casa | ti | ostèu | maison (també: hôtel) |
| caure | kouezhañ | cheir | tomber, choir |
| escola | skol | escoll | école |
| esquirol | kazh-koad | chat-de-boéz | écureuil |
| estel | steredenn | esteill | étoile |
| formatge | formaj | fórmaij | fromage |
| fumar | butunat | betunae | fumer (fr. antic: pétuner) |
| horari | taolenn an eurioù | oryaer | horaire |
| hui | hiziv | anoet | aujourd'hui |
| llavi | gweuz | lip | lèvre |
| número | niver | limerot | numéro |
| pera | perenn | peirr | poire |
| sortida | er maez | desort | sortie |
| xiular | c'hwibanañ | sublae | siffler |
[edita] Exemples
Dan qi qe tu sonj ? - En qui penses ?
Je sae d'agrae d'o tei- Estic d'acord amb tu
D'eyó qe t'es nasqi ? - On has nascut ?
Pari qe n-i arae la presse çaez yèll ad'saïr? - Oi que hi haurà molta gent a casa seva al vespre?
Je sae periae a la pilleriy de pllase. - Estic convidat a la festa
Al cauzz cazimant terjórn an galo do son paèrr, maen cazimant jamaen do sa maèrr -Ella parla gairebé sempre en galo amb el seu pare, però gairebé mai amb la seva mare
[edita] Artistes
Ôbrée Alie
[edita] Moviment associatiu
- 1976 : Les Amis du Parler Gallo (després Bertaèyn Galeizz)
- 1978 : Maézoe
- 198? : Association des Enseignants de Gallo
- 2003 : A-demórr
- 2004 : Lez emóleriy au sórgarr
[edita] Enllaços externs
- Maézoe - Institut d'Etudes Britto-Romanes (alemany) (anglès) (bretó) (català) (castellà) (francès) (galo) (italià) (occità)
- Bertaèyn Galeizz (francès) (galo)
- Dictionnaire Freelang gallo-français / français-gallo (francès)
- Breton, gallo et français ? (francès)
- A-demórr (francès)
- Lez emóleriy au sórgarr (francès) (galo)
|
|||
|---|---|---|---|
| aragonès · asturià o lleonès · castellà o espanyol · català · dàlmata (extingida) · francès | |||
| francoprovençal · gallec · italià · occità · portuguès · retoromànic · romanès · sard |
