Gale??s Maria Sforza
De Viquip??dia
Gale??s Maria Sforza ( en itali??: Galeazzo Maria Sforza ) ( Fermo, Estats Pontificis 1444 - Mil??, Ducat de Mil?? 1476 ) fou el duc de Mil?? entre 1466 i 1476.
Membre de la fam??lia Sforza, els governants de Mil??, famosos com a patrocinadors de les arts i la m??sica, Gale??s Maria va ser conegut per dur una vida luxuriosa i per la seva tirania i crueltat.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Va n??ixer el 24 de gener de 1444 a la poblaci?? de Fermo, situada en aquells moments al Estats Pontificis i que avui en dia forma part de la regi?? de Marques, sent el fill gran del duc Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti. Fou n??t per l??nia paterna de Muzio Sforza i Ll??cia da Torsano, i per l??nia materna de Felip Maria Visconti i Agn??s del Maino. Fou germ?? de Llu??s Maria Sforza i cunyat d'Alfons II de N??pols.
[edita] Reputaci??
Gale??s Maria, tot i el seu amor per la m??sica, ??s tamb?? recordat per tenir un costat cruel. Notable faldiller, sovint compartia les seves conquestes amb els seus cortesans una vegada se n'havia cansat d'elles. Aix?? mateix se li atribueix un car??cter cruel envers als seus enemics i detractors.
[edita] N??pcies i descendents
Es cas?? el 1466 amb Dorotea Gonzaga, filla de Llu??s III de M??ntua i Barbara de Hohenzollern. D'aquesta uni?? no tingueren fills.
Es cas??, en segones n??pcies, el 9 de maig de 1468 a la ciutat de Mil?? amb Bonna de Savoia, filla del duc Llu??s I de Savoia i Anna de Lusignan. D'aquesta uni?? nasqueren:
- Joan Gale??s Sforza (1469-1494), duc de Mil??
- Ermes Sforza (1470-1503), marqu??s de Tortona
- Blanca Maria Sforza (1472-1510), casada el 1474 amb Filibert I de Savoia i el 1494 amb Maximili?? I del Sacre Imperi Romanogerm??nic
- Anna Sforza (1473-1497), casada el 1491 amb Alfons I d'Este
Tingu?? diversos fills il??leg??tims, entre els quals destaca:
[edita] Mecenatge
_e_galeazzo_maria_sforza_(dx).jpg/180px-Cappella_dei_magi,_sigismondo_pandolfo_malatesta_(sx)_e_galeazzo_maria_sforza_(dx).jpg)
Gale??s Maria fou un gran protector de la m??sica, sota la seva direcci??, finan??ament econ??mic i est??mul la seva capella va cr??ixer fins a convertir-se en un dels conjunts musicals m??s famosos i significants del moment. Compositors del nord d'Europa, especialment els de l'escola francoflamenca, pertanyents avui en dia als Pa??sos Baixos van cantar a la seva capella i van escriure misses, Motets i m??sica secular per a ell. Algunes de les figures associades amb la capella Sforza s??n Alexander Agricola, Johannes Martini, Loyset Comp??re i Gaspar van Weerbeke.
No obstant aix??, la majoria dels cantants de la capella van fugir despr??s de l'assassinat de Gale??s, assentant-se en qualsevol altre lloc. A causa de aix??, aviat es va donar un auge en els est??ndards musicals en altres ciutats, com pot ser a Ferrara.
[edita] Assassinat
Hi va haver tres principals involucrats en la seva mort, ocorreguda el 26 de desembre de 1476 a Mil??: Carlo Visconti, Gerolamo Olgiati i Giovanni Andrea Lampugnani, tots ells oficials amb alts c??rrecs a la cort milanesa. Lampugnani descendia de la noblesa milanesa i ??s reconegut com el cap de la conspiraci??. Els seus principals motius estaven basats en una disputa per unes terres, en la qual Gale??s va fallar a l'intervenir fent que la fam??lia Lampugnani perd??s propietats considerables. Visconti i Olgiate, per la seva part, tamb?? es van enemistar amb el duc, el primer per les seves idees republicanes idealistes i el segon per honor familiar.
Despr??s d'estudiar curosament els moviments del Duc, els conspiradors van fer el seu moviment el dia de Sant Esteve de 1476. Amb el suport d'uns trenta amics, els tres homes van esperar a l'esgl??sia de Sant Esteve de Mil?? que el duc assist??s a la missa. Quan va arribar, Lampugnani es va agenollar davant ell i van intercanviar diverses paraules. De cop i volta, es va incorporar i el va apunyalar a l'engonal i al pit, sent posteriorment apunyalat tamb?? per Olgiati, el Visconti i un servent de Lampugnani.
Gale??s Maria va morir en q??esti?? de segons, i tots els assassins van escapar precipitadament de l'escena, exceptuant Lampugnani, que si b?? inicialment s'amag?? a l'esgl??sia posteriorment fou assassinat. A pesar que el cad??ver del duc va ser retirat de l'esgl??sia immediatament, no va trigar a caure en possessi?? de les masses, que el van arrossegar pels carrers, apallissant-lo fins que va ser penjat, de cap per avall. L'endem?? fou baixat d'on era i fou decapitat en un acte simb??lic, li van tallar la m?? dreta, la van cremar i van exhibir el seu cos.
Malgrat la reacci?? p??blica inicial, el govern de la ciutat va repartir just??cia, que no va trigar en veure's encoratjada pel propi poble. Els conspiradors no van pensar massa en les repercussions del seu crim, i van ser capturats en pocs dies. Visconti i Olgiati van ser executats, aix?? com el servent de Lampugnani que havia participat en l'assassinat, en una cerim??nia p??blica que va concloure amb l'exposici?? dels cossos com a advertiment als dem??s.
L'evid??ncia de les confessions dels conspiradors indic?? que l'assassinat va ser promogut per l'humanista Cola Montano, que havia abandonat Mil?? mesos abans i que guardava rancor a Gale??s per haver rebut una pallissa p??blica uns anys abans.
| Precedit per: Francesc I Sforza |
Duc de Mil?? 1466 ??? 1476 |
Succe??t per: Joan Gale??s Sforza |
