Capella (m??sica)
De Viquip??dia
Una capella de m??sica era una estructura musical que feia possible que en un determinat indret es pogu??s disposar de m??sica sempre que les circumst??ncies ho fessin necessari. El terme es refereix, sobretot, a les corts i palaus de la noblesa, i a centre religiosos, sobretot catedrals, convents i monestirs.
Al capdavant d'una capella sempre hi havia un mestre de capella. Era el m??xim responsable del seu bon funcionament davant del titular de la capella: un noble, una comunitat monacal, un cap??tol de canonges. Les seves funcions podien ser diverses tant en funci?? del car??cter eminentment religi??s o prof?? de la m??sica que majorit??riament haguessin d'interpretar, i de l'??poca a la qual ens referim (at??s que les grans capelles es van formar ja durant l'edat mitjana i algunes encara perduren avui dia). Entre aquestes funcions destacaven la de compondre m??sica que despr??s interpretava la capella, copiar-la a les partitures que haurien de fer servir per assajar i cantar, procurar-se c??pies d'altra m??sica que pogu??s resultar interessant interpretar, conduir els assajos i les interpretacions, ensenyar m??sica als escolans en les capelles religioses, i buscar els m??sics necessaris per completar la plantilla que en cada cas interess??s. La multiplicitat de funcions feia dif??cil l'elecci?? en molts casos. Cal tenir en compte que molts dels m??sica de l'antic r??gim que avi coneixem com a compositors, en realitat van ser mestres de capella que van exercir la composici?? com una part de la seva feina. Tal ??s el cas de Palestrina, Monteverdi, Johann Sebastian Bach, Telemann, Haydn etc.
Les capelles de catedrals, monestirs i convents tenien un car??cter sobretot vocal, per la mateixa ra?? de ser de la m??sica religiosa, mentre que en el cas de les profanes, les situacions sembla que eren diverses.
La segona figura en les capelles de les catedrals ben aviat va comen??ar a ser l'organista que, a m??s de tocar sovint al temple, ja fos sol o acompanyant les veus, a vegades era responsable d'ensenyar a tocar aquest instrument a alguns membres de la capella, els escolans en particular.
Les capelles eclesi??stiques es completaven amb els cantors: tots homes, ja fos cantant amb veus natural o amb falset. Pel que fa als escolans, en el context de la capella, rebien educaci?? musical (lectura, contrapunt, orgue, un altre instrument ...) i general. Nom??s les capelles que disposaven de molts recursos contemplaven els instruments tamb?? com a part integrant de la capella; els m??s humils contractaven els instrumentistes sempre que eren necessaris, per?? no els inclo??en en la seva estructura.
Les capelles de m??sica no eren sols grups interpretatius; eren veritables estructures de producci?? musical. Molts dels fons que contenen partitures anteriors al segle XIX i fins i tot d'aquell segle, s??n els vestigis de l'activitat -de composici?? ,de c??pia, d'assaig, d'interpretaci?? ...- d'aquestes capelles.
