Capella (música)
De Viquipèdia
Una capella de música era una estructura musical que feia possible que en un determinat indret es pogués disposar de música sempre que les circumstàncies ho fessin necessari. El terme es refereix, sobretot, a les corts i palaus de la noblesa, i a centre religiosos, sobretot catedrals, convents i monestirs.
Al capdavant d'una capella sempre hi havia un mestre de capella. Era el màxim responsable del seu bon funcionament davant del titular de la capella: un noble, una comunitat monacal, un capítol de canonges. Les seves funcions podien ser diverses tant en funció del caràcter eminentment religiós o profà de la música que majoritàriament haguessin d'interpretar, i de l'època a la qual ens referim (atès que les grans capelles es van formar ja durant l'edat mitjana i algunes encara perduren avui dia). Entre aquestes funcions destacaven la de compondre música que després interpretava la capella, copiar-la a les partitures que haurien de fer servir per assajar i cantar, procurar-se còpies d'altra música que pogués resultar interessant interpretar, conduir els assajos i les interpretacions, ensenyar música als escolans en les capelles religioses, i buscar els músics necessaris per completar la plantilla que en cada cas interessés. La multiplicitat de funcions feia difícil l'elecció en molts casos. Cal tenir en compte que molts dels música de l'antic règim que avi coneixem com a compositors, en realitat van ser mestres de capella que van exercir la composició com una part de la seva feina. Tal és el cas de Palestrina, Monteverdi, Johann Sebastian Bach, Telemann, Haydn etc.
Les capelles de catedrals, monestirs i convents tenien un caràcter sobretot vocal, per la mateixa raó de ser de la música religiosa, mentre que en el cas de les profanes, les situacions sembla que eren diverses.
La segona figura en les capelles de les catedrals ben aviat va començar a ser l'organista que, a més de tocar sovint al temple, ja fos sol o acompanyant les veus, a vegades era responsable d'ensenyar a tocar aquest instrument a alguns membres de la capella, els escolans en particular.
Les capelles eclesiàstiques es completaven amb els cantors: tots homes, ja fos cantant amb veus natural o amb falset. Pel que fa als escolans, en el context de la capella, rebien educació musical (lectura, contrapunt, orgue, un altre instrument ...) i general. Només les capelles que disposaven de molts recursos contemplaven els instruments també com a part integrant de la capella; els més humils contractaven els instrumentistes sempre que eren necessaris, però no els incloïen en la seva estructura.
Les capelles de música no eren sols grups interpretatius; eren veritables estructures de producció musical. Molts dels fons que contenen partitures anteriors al segle XIX i fins i tot d'aquell segle, són els vestigis de l'activitat -de composició ,de còpia, d'assaig, d'interpretació ...- d'aquestes capelles.
