Gal·lècia
De Viquipèdia
La Galècia (en llatí Gallaecia) fou una província romana que abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal. Estava poblada per les tribus dels gal·lecis bracaris (gallaeci bracarii) o cal·lecis bracaris (callaici bracarii) , i dels gal·lecis lucenses (callaici o gallaeci lucenses); els artabris també hi vivien però eren considerat un poble diferenciat. Astúries i part de Lleó són atribuides a aquesta província (el convent jurídic d'Asturiga, avui Astorga).
La província tenia dos convents jurídics: Bracara Augusta (Braga), a la part sud; i Lucus Augusti (Lugo), a la part al nord del Minho. Lucus Augusti comprenia 16 ciutats dels celtes, a més de la ciutat dels artabris (considerats no celtes o, si més no, un poble diferenciat) i la dels lebuns, amb una població entre 150 i 200 mil habitants. El convent de Bracara Augusta tenia 24 ciutats de població celta i una població similar a l'altre convent.
Taula de continguts |
[edita] Rius
A part del Minus (Minho), Ptolemeu dona una llista de sud a nord dels rius següents:
- Avus (Ave)
- Celadus (probablement el Salha o Deste)
- Nebis (Cavado)
- Limius o Limias (no identificat)
- Laeron (Ler)
- Ulla (Ulla)
- Tamaris (Tambre)
- Sars (Sar)
- Florus (Castro)
- Nelus (Puente)
- Virus (Allones)
- Mearus (Mero)
- Ivia (potser el mateix que el Nabios o Juvia)
- Navilubio (Navia)
[edita] Ciutats
A part de les dues capitals regionals, cal esmentar:
-
- al districte dels gallaeci bracarii:
- Cale o Calem (Porto)
- Salacia (Salamonde?)
- Praesidum (Castro de Codezoso?)
- Caladanum (Ciadia?)
- Ad Aquas (Triudad?)
- Pinetum (Pinhel?)
- Roboretum (Robledo o Bragança?)
- Compleutica (Compludo)
- Veniatia (Vinhaes?)
- Tuntobriga
- Araducta
- Salaniana (Santiago de Villela)
- Aquae Origlinis (Baños de Bande o Ourense)
- Aquae Querquennae (Río Caldo)
- Geminae (Baños de Molgas o Sandras?)
- Salientes (Caldelas o Ourense?)
- Praesidum (Castro de Caldelas o Rodicio?)
- Limia o Forum Limicorum (Ponte de Lima)
- Aquae Laevae (ciutat dels turodi)
- Volobriga (ciutat dels nemetatae)
- Coeliobriga (ciutat dels coelerini)
- Forum Bibalorum (Viana do Bolo, ciutat dels bibali)
- Merva (ciutat dels luanci)
- Cambaetum (ciutats dels lubaeni)
- Forum Narbasorum (ciutat dels narbasi)
- Aquae Flaviae (ruïnes a l'est de Braga, a Chaves, a la vora del Tâmega, on resta un antic pont romà de 18 arcs)
-
- al districte dels gallaeci lucenses:
- Burbida (Borriño?)
- Turoqua (Touren?)
- Aquae Celenae o Celinae (Caldas do Rei)
- Pria o probablement Iria Flavia (ciutat dels capori, l'actual Padrón)
- Asseconia (Santiago de Compostel·la o Asorei?)
- Brevis (Urbo o Burres?)
- Marciae, probablement Pons Nartiae (Narla)
- Timalinum (Fontaneira?) o Talamina (ciutat dels seurri)
- Aquae Quintinae (Quinta?)
- Pons Neviae o Naviae (Navia de Suarna)
- Uttaris (Cerredo o Doncos)
- Vicus Spacorum (Vigo)
- Ad Duos Pontes (Pontevedra)
- Grandimirum o Glandimarium (Muros)
- Trigundum (Berreo o Arantón)
- Brigantium
- Caranicum (Guitiriz?)
- Bullum
- Olina
- Libunca
- Pintia
- Turuptiana
- Ocelum
- Dactonium
- Abobeica (Baiona)
[edita] Altres accidents geogràfics
El golf més anomenat era el Sinus Artabrorum (ria del Ferrol), i el cap o promontori més destacat el Nerium (Finisterre).
[edita] Història
Decimus Brutus va conquerir la regió al sud del Minho vers el 137 aC durant les guerres lusitanes, però la regió al nord no fou sotmesa fins el 61 aC i realment fins al temps d'August i les guerres càntabres. Fou creada província el 294 en temps de Dioclecià, essent separada de la Tarraconense, de la qual era un convent jurídic.
Per a la seva història posterior, vegeu el regne dels sueus i Galícia.
