Gai Treboni

De Viquipèdia

Gai Treboni (Caius Trebonius) fou un magistrat romà.

Era partidari dels optimats. Fou qüestor el 60 aC i aquest any va intentar evitar l'adopció de Publi Clodi Pulcre per una família plebea.

Després va canviar de bàndol i quan fou tribú de la plebs el 55 aC va ser instrument dels triumvirs al proposar que Gneu Pompeu tindria les dues Hispànies, Cras tindria Síria i Cèsar les Gàl·lies i Il·líria per cinc anys més. Aquesta proposta fou adoptada pels comicis i es coneguda com Lex Trebonia. Cèsar el va recompensar nomenant-lo llegat a la Gàl·lia on va romandre fins al inici de la guerra civil el 49 aC.

En aquest any va rebre el comandament de les forces que assetjaven Massília. El 48 aC fou pretor urbà i es va oposar al seu col·lega Marc Celi Ruf que volia obtenir la retirada de la llei de Cèsar respecte al pagament de deutes. Al final del 47 aC com a propretor va substituir a Quint Cassi Longí en el govern de la Hispània Ulterior però fou expulsat de la província per un motí dels soldats que es van decantar pels pompeians.

Juli Cèsar el va fer cònsol l'octubre del 45 aC i li va prometre la província d'Àsia com a procònsol; tot i els favors rebut va participar a la conspiració per assassinar a Cèsar que va acabar amb la mort d'aquest (març del 44 aC); la seva missió fou entretenir a Marc Antoni fora del senat. Després de la mort se'n va anar a la seva província d'Àsia; el 43 aC va enviar diners a Marc Juni Brut tiranicida a Macedònia, i a Gai Cassi Longí, que intentava obtenir possessió de Síria; en aquest any es va presentar a Esmirna (on vivia Treboni) Dolabel·la, al que s'havia concedit al província de Síria. Treboni fou sorprès mentre dormia i assassinat al seu llit.