Gai Marci Rutile Censorí
De Viquipèdia
Gai Marci Rutile Censorí (Caius Marcius C. F. L. N. Rutilus Censorinus) fou fill de Gai Marci Rutile.
Fou cònsol el 310 aC junt amb Quint Fabi Màxim Rul·lià i aquest va fer la guerra a Etrúria mentre Censorí la feia al Samni, on va ocupar Allifae així com altres punts fortificats i llogarets, que en general foren destruïts o severament damnats.
Coneguda pels samnites la noticia de que els romans sota el cònsol Fabi Màxim havien creuat el bosc Cimini, van considerar que això era de bona sort per ells i que els romans trobarien mes enllà del bosc mai abans franquejat pels romans, el seu final; però mes tard, amb la victòria que van obtenir els romans, van haver de deixar aquestes especulacions i dedicar-se a combatre a Marci Censorí i si aquest no els donava ocasió de combatre, marxar cap a Etrúria pel país dels mars i els sabins. Marci va avançar contra ells i es va lliurar una batalla que no va tenir resultat decisiu i cap part es va poder donar per guanyadora, si be es pensa que la pitjor part se la van endur els romans, que van perdre alguns cavallers (membres de l'orde eqüestre) i alguns tribus militars, i Marcius mateix fou ferit. Les noticies sobre això, que van arribar a Roma exagerades, van alarmar al Senat que va nomenar un dictador. Per el càrrec es va proposar a Luci Papiri Cursor Mugil·là (Lucius Papirius Cursor Mugillanus) que a partir d'aquell moment, segurament ja avançat l'any, seria considerat el general en cap.
Abans de nomenar-lo calia notificar-ho als consols. Com que no es va poder enviar un missatger al Samni perquè tot el país era hostil, el senat va tardar en saber que Marci Censorí restava viu, i aquesta notificació no es va poder fer; l'altra consol, Fabi Màxim, era rival de Cursor i el senat li va enviar una delegació amb diverses persones de rang consular que havien d'usar la seva influencia per demanar al consol que oblidés la seva enemistat amb Cursor en be de la pàtria. Fabius, després d'escoltar als missatgers amb els ull perduts, es va retirar sense dir paraula. A la mitjanit (com era tradició) Papiri Cursor fou proclamat dictador. Fabius va fer avinent que li havia costat molt controlar-se i quan una delegació li va anar a agrair el seu silenci d'hores abans, va explotar i els va fer fora.
El 300 aC es va admetre al plebeus als col·legis de sacerdots conforme a la llei Olgúnia, i Censorí fou elegit un dels pontífexs. El 294 aC fou censor junt amb Publi Corneli Arvina i altre cop el 265 aC junt a Gneu Corneli Blasó, primera vegada que el censor repetia càrrec. Suposadament va rebre el cognom Censorí en aquesta segona censura. Rutile, que no volia ser censor per segona vegada, va impulsar una llei per la qual en endavant ningú podria ser elegit censor dues vegades.
