Gai Marci Censorí

De Viquipèdia

Gai Marci Censorí (Caius Marcius Censorinus) fou un dels dirigents del partit popular romà. Se l'esmenta per primer cop com acusador de Sul·la a la tornada d'Àsia el 91 aC.

El 87 aC va entrar a Roma junt amb Gai Mari i Luci Corneli Cinna i va participar a les matances que van seguir. Fou ell qui va matar al cònsol Gneu Octavi, al que va tallar el cap que va portar a Cinna.

Va participar a la guerra contra Sul·la el 82 aC i va dirigir un dels exèrcits dels populars; va patir una derrota enfront de Pompeu prop de Sena. Fou enviat després amb vuit legions al cònsol Carbó per intentar deslliurar a Gai Mari el jove, assetjat a Praeneste però en el camí fou emboscat per Pompeu i va tenir moltes baixes; molts dels seus homes van desertar i només li van restar set cohorts amb les que es va poder reunir amb Carbó que no va tardar a sortir d'Itàlia, i Censorí es va unir a les forces de Brut Damasip i de Carrines, i després d'un nou intent sense èxit de fer aixecar el setge de Praeneste, es van dirigir a Roma, però foren derrotats per Sul·la a la porta Col·lina.

Censorí i Carrines van fugir però foren capturats i entregats a Sul·la que els va condemnar a mort i els seus caps foren tirats per damunt de les muralles de Praeneste.