Günther Anders
De Viquipèdia
Günter Anders (Breslau, Polònia, 12 de juliol de 1902 - Viena, Àustria, 17 de desembre de 1992) fou un dels filòsofs i assagistes més destacats en llengua alemanya del segle XX.
Fou un dels primers filòsofs que centraren la seva reflexió en els efectes profunds de la tecnologia i els mitjans de comunicació (filosofia dels media). Pacifista a ultrança, fou un dels fundadors i principals liders del moviment antiatòmic.
Estigué casat (1929-1937) amb la filòsofa Hannah Arendt de la que es divorcia posteriorment.
[edita] Vida
Günter Stern fou un dels fills dels psicòlegs William Stern i Clara Stern, autors del famós llibre Psychologie der frühen Kindheit (Psicologia de la primera infància).
Stern va estudiar filosofia amb Cassirer, Martin Heidegger i Edmund Husserl. Es va llicenciar amb 21 anys sota la direcció de Husserl, al 1923, a la Universitat de Freiburg presentant un treball de final de carrera sobra la fenomenologia.
1933 s'exilià a Paris on visqué tres anys. Allí va escriure la seva novela Die molussiche Katakombe, que restà inèdita fins l'any 1992, i publicà el seu assaig Pathologie de la liberté al 1936 a la revista Recherches Philosophiques.
L'any 1936 emigrà als Estats Units on va romandre fins que al 1950 es traslladà a Viena on visqué fins a la seva mort.
La seva obra cabdal és Die antiquiertheit des Menschen (La antiguitat de l'home o L'home ja està antiquat) assaig on vessa de forma refinada y profunda les seves reflexions entorn dels efectes del mitjans de comunicació (radio i televisió) en l'home i sobre el que és i representà l'invenció de la bomba atòmica per la humanitat. El primer volum d'aquesta obra, amb el subtítol Über die Seele im Zeitalter der zweiten industriellen Revolution (Sobre l'ànima en l'era de la segona revolució industrial) fou publicat l'any 1956. El segon volum amb el subtítol Über die Zerstörung des Lebebs im Zeitalter der dritten Industriellen Revolution (Sobre la destrucció de la vida en l'era de la tercera revolució industrial) fou publicat l'any 1980.
Influenciat de manera profunda pel llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima, dedicà part de la seva obra a reflexionar sobre els efectes d'aquesta arma letal. Viatjà al 1958 a Hiroshima i recollí les experiències i reflexions que allí li sobrevingueren en el seu llibre Hiroshima ist überall (Hiroshima es a tot arreu). Al 1959 inicià un intercanvi epistolar públic amb el pilot de bombarders nord-americà Claude Eatherly, que és sentia culpable del llançament de la bomba atòmica, tot i que ell no l'havia llençat personalment.
En la obra Wir Eichmannsöhne (Nosaltres fills de Eichmann) es va ocupar d'Auschwitz i els homicidis en massa que allí es portaren a la pràctica.
[edita] Obres
Altres obres d'aquest autor són:
- Kafka pro und kontra, publicada l'any 1951
- Tagebücher 1942-1966 (Diaris 1942-1946)
- Visit beautiful Vietnam, publicada l'any 1968
- Der Blick vom Turm (La vista des de la torre), 1968
- Der blick vom Mond. Reflexionen über Weltraumflüge (La vista des de la lluna. Reflexions sobre viatges espacials), publicat l'any 1970.
- Die atomare Drohung (L'amenaça atòmica)
- Kosmologische Humoreske Erzählungen, 1978
- Besuch im Hades. Auschwitz und Breslau 1966, publicada l'any 1979
- Mariechen. Eine Gutenachstgeschichte für Liebende Philosophen, publicat l'any 1978.
