[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fumària - Viquipèdia

Fumària

De Viquipèdia

Fumària és un gènere de plantes herbàcies anual de la família de les fumariàcies, de la qual són el gènere tipus, nadiues de les zones temperades de Europa i Àsia. Se la classifica de vegades al costat de Corydalis, amb la qual està estretament emparentada.


Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Fumaria
Fumaria officinalis
Fumaria officinalis
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Fumariaceae
Gènere: ''Fumaria''
Species

Veure el text.

Taula de continguts

[edita] Característiques

[edita] Aspecte

La fumària és una herba anual, glabra, de tall erecte i ben ramificat, que pot arribar a fer de 30 a 60 cm d’alçada. És una dicotiledònia i té l'arrel axonomorfa.

[edita] Fulles

  • Disposició: alternes.
  • Forma: allargada i a la vegada tallats en segments lanceolats.
  • Marge: fi.
  • Color: verd fosc.
  • Textura: suau.
  • Mides: de 2-3 mm d’amplada i 3-4 cm de longitud.

[edita] Flors

A començaments de primavera, forma inflorescències en branques terminals d’una dotzena de flors zigomorfes, de fins a 9 mm de longitud cada un. Les petites flors s’agrupen en espigues vermelles, roses o blanques i són tubulars . Creixen en branques subsèssils o curtament pedunculades. Tenen el calze format per dos sèpals petits, de color blanc, ovalats i amb el marge dentat. La corol·la està composta per quatre pètals lliures, allargats, entre els quals el superior està perllongat en un espoló ample, en el que es troba el nectari . El androceu és diadelf , amb 6 estams fusionats en dos grups, que cada un d’ells està dividit en tres antenes. L’antena central té dues teques i les laterals una. El gineceu mostra dos carpels, amb l'ovari súper.

[edita] Fruit

El fruit, que és globular i rugós quan es seca, fructifica en un petit aqueni suborbicular, d’apis truncat o emarginat (quasi més ample que llarg: 2-2,25 x 3 mm). Per tant, les llavors són molt petites.

Època de floració: Al començament de la primavera.

Hàbitat: Voreres de camps i camins.

Usos: Presenta usos medicinals.

[edita] Espècies

  • Fumaria agraria Lag.
  • Fumaria barnolae Sennen & Pau
    • Fumaria barnolae subsp. barnolae Sennen & Pau
  • Fumaria bastardii Boreau
  • Fumaria bicolor Nicotra
  • Fumaria bracteosa Pomel
  • Fumaria capreolata L.
  • Fumaria coccinea Lowe ex Pugsley
  • Fumaria densiflora DC.
  • Fumaria faurei (Pugsley) Lidén
  • Fumaria flabellata Gasparr.
  • Fumaria gaillardotii Boiss.
  • Fumaria macrosepala Boiss.
    • Fumaria macrosepala subsp. macrosepala Boiss.
  • Fumaria melillaica Pugsley
  • Fumaria mirabilis Pugsley
  • Fumaria montana Schmidt
  • Fumaria munbyi Boiss. & Reut.
  • Fumaria muralis Sond. ex W.D.J. Koch
  • Fumaria muralis subsp. muralis Sond. ex Koch
  • Fumaria officinalis L.
  • Fumaria parviflora Lam.
  • Fumaria petteri Rchb.
  • Fumaria petteri subsp. calcarata (Cadevall) Lidén & A. Soler
  • Fumaria pugsleyana (Maire ex Pugsley) Lidén
  • Fumaria reuteri Boiss.
  • Fumaria rupestris Boiss. & Reut.
  • Fumaria rupestris subsp. rupestris Boiss. & Reut.
  • Fumaria segetalis (Hammar) Cout.
  • Fumaria sepium Boiss. & Reut.
  • Fumaria vaillantii Loisel.