Front Polisario
De Viquipèdia
El Polisario o Front Polisario (en àrab, جبهة البوليزاريو), acrònim abreujat de Frente Popular de Liberación de Saguía el Hamra i Río de Oro (Wādī ad-Dahab) és un movimient polític i militar del Sàhara Occidental.
El Polisario és el successor de l'Organització de Vanguàrdia per l'alliberament de Saguia el Hamra i Río de Oro dels anys 1960, dirigit per Basiri, assassinat per l'exèrcit espanyol durant la dictadura de Franco.
Un grup d'estudiants, liderats per Mustafà Said Al-Uali, conforma el Polisario el 10 de maig de 1973 amb el propòsit d'arribar a la indepèndencia del territori, primer del domini espanyol i després del marroquí i maurità. El dia 20 inicien els primers enfrontaments armats, combats basats en una estratègia de guerra de guerrilles, la primera organitzada en un desert.
Amb els pactes de 1975, la guerrilla continua combatent als països veïns que s'havien repartit el territori, concloent el 5 d'agost de 1979 que Mauritània cedís la seva part del Sàhara Occidental al Polisario, però això no és reconegut pel Marroc, que s'annexiona aquesta zona.
Des de 1975, l'organització s'estaciona a Tinduf, territori algerià. El mateix any les Nacions Unides reconeixen al moviment. En febrer de 1976 el Polisario proclama la República Àrab Saharauí Democràtica (RASD) amb un govern a l'exili. La RASD és membre de la OUA. Ha estat reconeguda como a estat per 66 països, la majoria africans o latinoamericans. Altres molts estats no reconeixen al Sàhara Occidental però sí al Polisario como a representant del poble saharauí.
Els combats continuen fins el 6 de setembre de 1991, dia en què s'acorda l'alt el foc després de la creació dels murs marroquins.
La MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referéndum del Sàhara Occidental) és l'organisme encarregat de vetllar per l'alt el foc i preparar un referèndum, el qual encara no ha tingut lloc.
El Polisario controla la part occidental del territori a l'altre costat dels murs (un total de vuit), tot i que el territori està pràcticament deshabitat i les seves tropes estan estacionades a Algèria.
A Tinduf es troben organitzats els Camps de refugiats saharauís. Fins fa poc tenien sota el seu poder uns 500 soldats marroquins com a presoners de guerra, alguns des de fa més de 20 anys, tot i que van ser alliberats incondicionalment com un gest de bona voluntat. Al Marroc fou censurada tota informació sobre aquest alliberament, ja que la monarquia alauita mai ha reconegut l'existència de presoners marroquins en mans del Polisari.
El recolçament tradicional de Líbia i Algèria ha disminuït.
