Francisco Mujika Garmendia
De Viquip??dia
Francisco Mujika Garmendia, alies Pakito, ??s un membre hist??ric de l'organitzaci?? basca ETA i integrant de la seva direcci?? entre 1987 i 1992.
Va n??ixer a Ordizia (Guip??scoa) el 19 de novembre de 1953. Va ingressar a ETA durant l'adolesc??ncia, ocupant-se inicialment de tasques no militars, com ara comptabilitat o contactes externs. Va tenir alguna participaci?? en els preparatius de l'anomenada operaci?? ogre, que el 1973 va causar la mort de l'almirall Luis Carrero Blanco, president del govern la mort del qual va influir decisivament en l'oc??s de el r??gim franquista.
Despr??s de l'atemptat es va refugiar per primera vegada en el Pa??s Basc del Nord, d'on va tornar uns mesos m??s tard per a fer-se c??rrec de l'estructura de l'organitzaci?? a la localitat de Mondrag??n (Guip??scoa). La policia espanyola el va implicar en diversos atemptats, concretament en l'assassinat d'un gu??rdia civil i en el metrallament d'uns altres dos. En aquest mateix any de 1974 Francisco Mujika va ingressar en el comit?? executiu de ETA Pol??tico-Militar (ETApm), una escissi?? d'ETA, i un any m??s tard en els anomenats escamots bereziak[1], encarregats de les accions militars de major import??ncia.
Se l'acusa de la desaparici?? (i previsible assassinat) del dirigent d'ETApm Eduardo Moreno Bergaretxe, ??lies Pertur, conegut per les seves posicions cr??tiques i que va ser vist per ??ltima vegada al Pa??s Basc del Nord el 23 de juliol de 1976 en companyia de Pakito i d'un altre membre de l'organitzaci??, Miguel ??ngel Apalategi, Apala. En aquells moments ETApm estava negociant amb el govern espanyol d'Adolfo Su??rez l'abandonament de la lluita armada i la reinserci?? dels seus militants, amb l'oposici?? general dels bereziak, partidaris de la integraci?? en ETA Militar (ETAm), l'altra branca de l'organitzaci?? dividida, que donaria lloc a l'actual ETA. Tant Pakito i Apala com els dirigents de ETAm han negat sempre la seva implicaci?? en la desaparici?? de Pertur, que atribu??xen a un episodi de terrorisme orquestrat pel govern espanyol.
El 1977, consumada la desaparici?? de ETApm, s'integra en ETAm, participant, dintre del comando Zaharra[2], en el segrest i assassinat de l'industrial Javier Ybarra. Aquest mateix any Pakito va obtenir l'estatus de refugiat pol??tic a Fran??a, amb resid??ncia legal a Hendaia, que va perdre en 1983, moment a partir del qual va haver de romandre al Pa??s Basc del Nord clandestinament. El 1984 les autoritats franceses l'inclouen en una ordre d'expulsi?? emesa el 9 de gener.
Entra a formar part de la direcci?? d'ETA el 1985, despr??s de la detenci?? d'Eugenio Etxebeste, Antxon (procedent tamb?? dels bereziak d'ETApm). La deportaci?? i posterior mort accidental a Alg??ria de l'hist??ric Txomin Iturbe Abasolo (1986-1987) deixa al capdavant de l'organitzaci?? una troica que reb?? el nom d'Artapalo, de la qual Pakito n'??s membre, encarregat de l'aparell militar. Durant molt de temps la policia espanyola va pensar que Artapalo era solament Francisco Mujika, ra?? per la qual apareix citat amb aquest sobrenom en molts documents. Artapalo es fa amb el control absolut de l'organitzaci?? despr??s de la detenci??, en els dos anys seg??ents, d'un altre parell de dirigents hist??rics, Santiago Arrospide Sarasola, Santi Potros i Jos?? Antonio Urrutikoetxea Bengoetxea, Josu Ternera.
De l'??poca d'Artapalo s??n l'atemptat amb bomba en els aparcaments de l'hipermercat Hipercor de Barcelona, l'intent d'alliberament de cinc militants d'ETA de la pres?? de Sevilla-2 per mitj?? d'un fals helic??pter de la Creu Roja (frustrat per la policia espanyola el 2 de gener de 1990) i l'organitzaci?? del comando itinerant format per bascos del nord, desarticulat a l'abril del mateix any.
Entretant, a Fran??a s'havien anat dictant diverses ordres de crida i cerca contra ell per diversos delictes. Al gener de 1990 es dicta una nova ordre despr??s del descobriment d'un zulo amb 200 quilos d'explosius a la localitat d'Anglet. A Espanya ??s buscat pel jutge de l'Audi??ncia Nacional Baltasar Garz??n, com a inductor de tres atemptats comesos pel comando itinerant i com a presumpte destinatari del rescat pagat per la fam??lia de l'industrial Emiliano Revilla, segrestat per l'organitzaci??. L'abril de 1990 fracassa una nova operaci?? de les autoritats franceses, que intenten la seva detenci??.
La detenci?? es produ??x finalment el 29 de mar?? de 1992 a Bidart, en una operaci?? conjunta de la policia francesa i la gu??rdia civil espanyola en la qual tamb?? s??n capturats els altres dos membres del col??lectiu Artapalo, Jos?? Luis Alvarez Santacristina, Txelis, responsable de l'aparell pol??tic de l'organitzaci??, i Jos?? Mar??a Arregi Erostarbe, Fitipaldi, responsable de l'aparell log??stic. Un any despr??s s'inicia en el Tribunal Correccional de Par??s el judici contra ell i altres membres del comando itinerant, que ??s susp??s diverses vegades. El 19 de juny de 1997 ??s condemnat al costat de Txelis i Fitipaldi a deu anys de pres?? per "associaci?? de malfactors amb fins terroristes i tinen??a il??l??cita d'armes". Entretant, les autoritats espanyoles van presentar una vintena de sol??licituds d'extradici??.
L'extradici?? a Espanya es va produir finalment el 8 de febrer de 2003, despr??s d'una reuni?? entre el president espanyol, Jos?? Mar??a Aznar i el president franc??s Jacques Chirac, en la qual segons algunes fonts es va decidir l'intercanvi de detinguts d'ETA per concessions espanyoles a empreses franceses. Pakito va ingressar a la Pres?? de Soto del Real.
L'agost de 2004 Pakito i uns altres cinc etarres presos van enviar una carta a la direcci?? d'ETA en la qual sol??licitaven el final de la lluita armada per considerar-la impossible de mantenir en les actuals circumst??ncies i contraproduent per als objectius de l'organitzaci??, i advocaven per vies pac??fiques basades en la participaci?? institucional i la mobilitzaci?? social. La carta va ser filtrada al navarr??s Diario de Noticias el novembre del mateix any, i la resposta d'ETA es va produir el juliol de 2005, expulsant de l'organitzaci?? els signants de la carta.
