Francesc Sureda i Blanes

De Viquipèdia

Francesc Sureda i Blanes (Artà, Mallorca 1888 - Palma, 1955) fou un escriptor i lul·lista mallorquí. Estudiàr filosofia i teologia a Roma, i fou ordenat sacerdot el 1912. Fundà la Confederació Esportiva Catòlica Mallorquina, iniciadora de l'escoltisme a les Illes, i fou professor durant cinc anys al seminari de Mallorca. Més endavant ensenyà a Santander, a Múrcia i a altres indrets.

El 1918 ingressà al cos sacerdotal castrense, on ocuparia càrrecs importants. Destinat a l'exèrcit d'Àfrica, es dedicà durant uns quants anys a l'exploració arqueològica i folklòrica del Marroc, cosa que li donà matèria per a diverses publicacions. El 1930 estudià dret a la Universitat de València i actuà d'advocat davant el Tribunal de la Rota. El 1935 fundà la Schola Libera Lullismi, que el 1942 adoptà el nom de Maioricensis Schola Lullistica, de la qual fou el primer rector.

Durant la guerra civil espanyola actuà com a vicari general castrense de Mallorca, tot i que poc abans havia signat la resposta als catalans dels intel·lectuals mallorquins. Després de la guerra, fundà la revista lul·liana Studia Monographica et Recensiones.