Francesc Romaní i Puigdendolas

De Viquipèdia

Francesc Romaní i Puigdengolas (Capellades, Anoia 1830 - 1914) fou un jurista i polític català. Es distingí en la defensa del dret català contra el codi civil espanyol i en la reivindicació de la personalitat nacional catalana dins el marc d'una organització plurinacional semblant a la corona d'Aragó. Fou dels pocs catòlics que, quan es formà oficialment el Partit Republicà Federal el 1868, s'avingué a col·laborar-hi. Després de la Restauració, coincidí amb posicions del catalanisme més conservador. Fou diputat provincial i a corts i redactà la memòria que l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre elevà al govern amb motiu de la llei de redempció de censos i prestacions emfitèutiques. Fou membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1884), presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1898 i de la comissió codificadora del dret civil català (1899). També fundà la revista La España Regional (1884-1893) i fou vocal de la junta permanent d'Unió Catalanista a l'Assemblea de Balaguer de 1894.

[edita] Obres

• El federalismo en España (1869)
• Antigüedad del regionalismo español (1890)