Francesc Gomà i Musté
De Viquipèdia
Francesc Gomà i Musté (Valls, Alt Camp 1915 - Barcelona 1998) fou un filòsof català, nebot del cardenal Isidre Gomà i Tomàs. Abans de la guerra civil espanyola havia estat cap de la Comissió de Cultura de la FNEC i president de lAssociació d'Estudiants de la Facultat d Filosofia. Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1941, on fou deixeble de Tomàs Carreras i Artau i Jaume Serra i Húnter, catedràtics d'ètica i sociologia i d'història de la filosofia. S'hi doctorà el 1959 amb la tesi El tema de la nada en la filosofía contemporánea. Ha estat influït pels pensadors Pere Font i Puig, Joaquim Xirau i Palau, José Ortega y Gasset i Maurice Merleau-Ponty, i se'l considera introductor a Catalunya del pensament de Martin Heidegger, Claude Lévi-Strauss i Michel Foucault i de la psicologia de la forma, es dedicà sobretot a l'antropologia fenomenològica i a la psicologia de la forma.
El 1967 fou nomenat catedràtic de fonaments de filosofia i història dels sistemes filosòfics a la Universitat de Barcelona, i el 1979 degà de la Universitat. Del 1985 al 1990 fou president de la Societat Catalana de Filosofia, filial de l'IEC. És autor de Fou vicepresident de l'Ateneu Barcelonès i el 1988 rebé la Creu de Sant Jordi. El 1943 es casà amb Eulàlia Presas i Plana, traductora de grec, amb la que va tenir tres fills.
[edita] Obres
- El problema de la psicología de la expresión (1964)
- Freud y su obra (1977)
- Heidegger, pensar el camino del ser, Merleau-Ponty, la filosofía de la conciencia corporal humana, Sartre, la conciencia de la libertad contingente i Scheler y la ética de los valores dins Historia de la Ética (1983)
