Francesc Espriu i Puigdollers
De Viquip??dia
Francesc Espriu i Puigdollers (Esparreguera, 1916) ??s un pintor i pol??tic catal??, parent lluny?? de Salvador Espriu. Estudi?? a l'Escola de la Llotja, i es va afiliar a la Federaci?? Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC). El setembre del 1936, durant la guerra civil espanyola, marxa voluntari i fou ferit a la batalla de Belchite; despr??s li diagnosticaren una malaltia greu i fou alliberat de tornar al front.
En acabar la guerra marx?? a l'exili i fou intaernat al camp d'Argelers. A Perpiny?? es retroba amb Alexandre Cirici Pellicer i altres antics membres del FNEC i reben un ajut del Comit?? Brit??nic d'Ajuda als Refugiats per a que puguin estudiar a Montpeller, amb Ernest Fouard i Camille Descony. All?? hi troba, entre altres Josep Pallach, M??rius Torres, Antoni Rovira i Virgili, Manuel Cruells i Pompeu Fabra.
El 1940 fou un dels creadors del nou Front Nacional de Catalunya (FNC), i el 25 de gener de 1941 amb company torna a Barcelona amb papers falsos, on forma part d'un grup que inicia un servei d'informaci?? en col??laboraci?? amb els aliats. El 25 de novembre de 1943 Espriu fou detingut i condemnat a dos anys de la pres?? a la Model, d'on surt el 4 de novembre de 1945.
Quan sort?? de la pres?? es dedic?? plenament a la pintura i a fer estatuetes de terracota, i comen??a a exposar el 1948. El seu estil ??s ali?? tant de l'avantguardisme com de la pintura comercial, ra?? per la qual li ??s dif??cil vendre quadros. Visqu?? en la precarietat, tot i exposar amb ??xit de cr??tica a la Sala Gaspar el 1953 i escriure alguns articles a la revista Ariel, fins que tots els quadres se li cremen en un incendi el 1957 i decideix traslladar-se a Par??s. El 1966 fa algunes exposicions a Tokio i el 1979 torn?? a Barcelona.
