Francesc Carles de Velbrück
De Viquipèdia
Francesc Carles de Velbrück (Garath, aprop de Düsseldorf, 11 de juny de 1719 - Heks, 30 d'abril de 1784) era el príncep-bisbe del principat de Lieja del 14 de març de 1772 fins a la seva mort al 1784.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Els seus pares eren el comte Maximilià Enric von Velbrück i Marie-Anne von Wachtendonck zu Germenseel. Només tenia setze anys quan el comte jove va esdevenir canonge del capítol de la Catedral Sant Lambert de Lieja, com que el seu germà Adam va refusar el carrec. Va estudiar el Dret canònic a Douai i Reims. L'any 1743, després de la mort del príncep-bisbe Jordi Lluís de Berghes, el seu successor, Joan Teodor de Baviera va reclamar-lo al seu servei a Lieja.
El 1746 va esdevenir ministre del govern de l'estat de Lieja. Després de la mort d'en Carles d'Outremont, li van proposar la successió al 16 de gener de 1772. Quan va acceptar, el consagraren sacerdot el 26 d'abril i el promogueren bisbe el 5 de maig del mateix any.
Durant el regne de Velbrück, va subir l'influència de les idees de l'Il·lustració que correponien a l'esperit lliberal i llibertí de la diòcesi. El seus vots perpetus de celibat eren teorètics i no l'impediren de tenir unes amistançades. La més coneguda, Maria Cristina Josefina de Bouget, anomenat la bella Estineta, era la mare dels seus dos fills. Tot i ser acceptat per a la societa liegesa, força tolerant, va exigir que la Cristina es casés amb l'advocat i futur burgmestre baró Nicolau Mathieu de Graillet i d'Oupeye.
Velbrück era un francmaço i gran mestre de la lògia La parfaite intelligence et l'étoile réunies[1][2].
[edita] El seu llegat immaterial
Va asajar reformar la societat i combatre la pobresa i la desigualtat de les classes, però no va gaire reeixir a canviar la situació dolent dels més pobres. A l'esfera de la salut, va crear moltes institucions per a combatre les malalties, del qual el més important va ser l'Hospital general de Sant Leonard per a accullir i ajudar els «necessitosos». En vista de la gran mortalitat perinatal, va organitzar una formació gratuïta de comares.
Place du XX Août
A l'esfera de l'ensenyament, volia una escoles accessibles per a tots i va redigir un «Pla d'Ensenyament de la jovinesa del País de Lieja». Volia canviar radicalment el sistema dels jesuïtes, un orde religiós que era abolit al principat a aquesta època. Considerava llur mètode massa literària i teòrica i volia estimular l'estudi de la matemàtica i de les ciències naturals i humanes. Un altre dels seus projectes era la construcció d'una llarga biblioteca pública.
Al'esfera artística, va contribuir molt a la revifalla de les arts al principat. El 1774, obrí una acadèmia pública de pintura, d'esculptura i de gravació. El 1779, creà la Societat Literaria i la Societat d'Emulació com lloc de trobada dels intel·lectuals liegesos amb els seus col·legues de societats d'altres països. La societat d'Emulació existeix encara avui. L'edifici serà transformat i eixamplat per a esdevenir el teatre municipal des del 2009.
Al'esfera de la ciència, no només va estimular l'instrucció pública, però també va supprimir de fet la censura. Durant el seu regne, hi havia uns quinze impressors que van publicar els escrits dels filòsofs i dels enciclopedistes, censurats a França. No va escoltar les protestacions ni de la facultat de teologia de l'Universitat Catòlica de Lovaina i ni del seu propi sínode diocesal.
A l'esfera fiscal, dues vegadas va asajar d'abolir els privilegis del primer i del segon estat, que no havien de pagar qualsevol taxes. Aquesta desigualtat va causar descontentament al tercer estat. Quan volia introduir un sistema d'imposició igual per a tots, la noblesa i el clerge van interposar recurs aprop del Consell de la Cort del Sacre Imperi Romanogermànic que va anul·lar el decret de Velbrück. Al 1780 volia abolir el dret dels nobles de cobrar les rendes dels feus que en la seva opinió moderna havien hagut d'anar directament a la caixa de l'estat. La noblesa va appel·lar aprop de la Cambra de Wetzlar. A la seva mort el plet encara era en tràmit i el seu successor, el conservador d'Hoensbroeck, del costat dels privilegiats i cec per a l'esperit del temps, en no continuar el plet, contribuí a la revolta del poble de Lieja.
[edita] El seu llegat arquitectural
- L'edifici de la Societat d'Emulació
Castell d'Heks - El castell d'Heks, la seva residència estival
- Des del 15 de Juny de 2000, el seu mausoleu es troba al claustre de la catedral de Sant Pau a Lieja. L'epitafi mostra l'estima del poble de Lieja. Contràriament als seus predecessors, el seu cos no va ser desterrat i tirat a una fossa comuna durant la revolució liegesa a la fi de l'antic règim.
-
- Epitafi
- Pels seus benfets i la seva sol·licitud instruí el poble
- Accollí les arts i promogué el seu avenç
- A l'Emulació obrí un sanctuari, del qual fou el protector i el deus tutelar
- Bó, agradós i humà, Velbrück fou un august, un mecenes
- al mig del seu poble liegès
- Epitafi
[edita] Referències
[edita] Weblinks
- La hierarquia catòlica (en anglés)
- HEMES-haute ecole
- L'antic país de Lieja (en neerlandés)
- Família Bouget
[edita] Vegeu també
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja
| Precedit per: Carles Nicolau d’Oultremont |
Príncep-bisbe del Principat de Lieja 1772 – 1784 |
Succeït per: Cèsar Constantí Francesc d'Hoensbroeck |
