Fosforilació oxidativa
De Viquipèdia
La fosforilació oxidativa és el procés bioquímic mitjançant el qual es dóna la síntesis de ATP acoblada al gradient electroquímic generat durant la transferència electrònica que te lloc al llarg de la cadena respiratòria. Aquest procés metabòlic permet aprofitar l'energia alliberada durant el retorn dels protons a favor de gradient per a la síntesi d'ATP a partir d'AMP per acció de l'enzim ATPasa (o ATP sintasa).
Mitjançant la reoxidació dels equivalents reduïts NADH, NADPH, FADH2 obtinguts com a resultat del catabolisme (principalment glucòlisi i cicle del àcid cítric), a través de la cadena respiratòria d'una molècula de glucosa s'obtenen 38 molècules d'ATP mitjançant la fosforilació oxidativa.
La fosforilació oxidativa té lloc a la membrana mitocondrial interna de les cèl·lules eucariotes o en la membrana plasmàtica dels procariotes. Un gran complex proteic dit ATP sintasa, permet als protons passar a través de la membrana mitocondrial interna i generar ATP. D'aquesta manera els protons es mouen a favor de gradient gracies al desequilibri electroquímic creat durant la respiració, amb llur bombeig a l'espai intermembrana del mitocondri en contra de gradient . La reacció que té lloc és la següent:
Cada molècula de NADH contribueix suficientment a generar la força motriu d'un protó que produeixi 2,5 molècules d'ATP. Cada molècula de FADH2 produeix 1,5 molècules d'ATP. Conjuntament, les 10 molècules de NADH i les 2 de FADH2 provinents de l'oxidació de la glucosa (glucòlisi, descarboxilació oxidativa del piruvat en acetil CoA i cicle de Krebs) permeten formar 26 de les 38 molècules totals d'ATP transportadores d'energia. Cal dir que aquests valors de producció d'ATP són màxims. En realitat cada molècula de NADH contribueix a formar entre 2 i 3 molècules d'ATP, mentre que cada FADH2 ho fa amb 2 molècules d'ATP.
