Fosfina
De Viquipèdia
La fosfamina o fosfina (PH3) és un gas incolor, inflamable, que explota a temperatura ambient i que fa olor a all o a peix podrit. Petites quantitats ocorren naturalment provinents de la degradació de matèria orgànica. És lleument soluble en aigua.
La fosfamina es diu també fosfur d'hidrogen o hidrogen fosforat, és usada en les indústries de semiconductors i de plàstics, en la producció d'un retardador de flames i com a insecticida.
Taula de continguts |
[edita] Propietats Físiques i Químiques
És un gas incolor, poc soluble a l'aigua, que es reconeix per la seva olor d'all i la seva gran combustibilitat. A l'aire crema amb flama de color blanc i molt brillant, desprenent vapors de àcid fosfòric, segons la reacció: PH3 + 2O2 → H3PO4 És un poderós reductor que s'apropia de l'oxigen de molts cossos per a transformar-se en àcid fosfòric. Per aquesta propietat és extremadament verinós, doncs deixa al cos humà sense l'oxigen necessari.
S'uneix amb els hidràcids per a formar compostos que són isomorfs amb les sals amòniques, per exemple: PH3 + HCl → H4ClP. El radical PH4+ monovalent s'anomena fosfoni i es estructuralment és semblant a l'amoni (NH4+).
[edita] Característiques
- Fórmula: PH3
- Pes molecular: 34.
- Solubilitat a 15ºC: 112 cm³.
- València del Fòsfor: -3.
- Estat físic (a 20ºC): gas incolor.
- Densitat: 1,18
[edita] Toxicitat
La ruta més probable d'exposició a la fosfamina és la inhalació. Els primers símptomes d'exposició aguda a la fosfina inclouen dolor del diafragma, nàusea, vòmits, excitació i una olor a fòsfor en l'alè. L'exposició a nivells més alts pot produir debilitat, bronquitis, edema pulmonar, falta d'alè, convulsions i la mort. Alguns efectes, com per exemple edema pulmonar, convulsions i dany del fetge poden manifestar-se o àdhuc estar presents dies després de l'exposició.
L'exposició perllongada a baixos nivells de fosfamina pot produir anèmia, bronquitis, efectes gastrointestinals i problemes motors, de la vista i de la parla.
El contacte de la fosfamina líquida amb la pell pot produir congelació. La ingestió de fosfur metàl·lic pot produir l'alliberament de fosfina en l'estómac el que pot causar nàusea, vòmits, dolor abdominal i diarrea.
No hi ha cap informació disponible sobre els possibles efectes de la fosfamina sobre la reproducció en éssers humans. No s'ha demostrat que la fosfina afecta la reproducció en animals de laboratori.
[edita] Referències externes
- ATSDR en Espanyol - ToxFAQs™: fosfina
- Institut Nacional de Seguretat e Higiene en el Treball d'Espanya: Fitxa internacional de seguretat química de la fosfina.
