Forts de Lieja
De Viquipèdia
Els Forts de Lieja formen un cinturó de defensa militar de la ciutat de Lieja, construït entre 1887 i 1940.
Al 14 de juny de 1887, el govern belga va decidir de construir un cinturó de forts en un cercle d'un diametre de 52 km engir de la ciutat de Lieja. L'obra va realitzar-se sota la direcció del general Henri Alexis Brialmont. Junts amb els forts de Namur, havien de protegir les valls del Sambre i del Mosa contra una eventual invasió prussiana o francesa o les suposades vel·leïtats dels Països Baixos de tornar a crear un Regne Unit, com al període de 1815 a 1830.
Taula de continguts |
[edita] La primera sèrie de forts
Una primera sèrie de dotze forts es van construir, als quals cal afegir dues fortificacions més ancians per modernitzar (el fort de La Citadelle de Liège i el fort de La Chartreuse): sis forts petits triangulars i six forts llargs quadrilaterals.
- el Fort de Barchon: fort llarg
- el Fort d'Evegnée: fort petit
- el Fort de Fléron: fort llarg
- el Fort de Chaudfontaine: fort petit
- el Fort d'Embourg: fort petit
- el Fort de Boncelles: fort llarg
- el Fort de Flémalle: fort llarg
- el Fort d'Hollogne: fort petit
- el Fort de Loncin: fort llarg
- el Fort de Lantin: fort petit
- el Fort de Liers: fort petit
- el Fort de Pontisse: fort llarg
Els forts llargs havien una superficie de dotze hectàrees i armats cadascú de
Els forts petits havien una superficie de sis hectàrees i armats cadascú de
Els canons llargs i els obusos servien de suport dels artillers. Els canons ràpids es trobaven a les casamates de les quals supervisaven els fosats secs. Els murs dels forts es van construir de formigó non armat fet amb còdols de l'Ourthe i eren calculats per a resistir grenades d'artilleria d'un calibre de 210 mm.
[edita] La primera guerra mundial
Des de l'inici d'agost de 1914 el general Gérard Leman va equipar els forts amb 3000 homes i va estacionar uns 23.000 homes entre els forts. Després de la seva construcció, els forts mai no van estar adaptats a les noves armes com els morters d'un calibre 420 mm. A l'inici de l'invasió, l'exèrcit prussià va subestimar la força de resistència en no portar els obusos anomenats Dicke Bertha (trad.: Berta la grossa). Havien pensat que n'hi hagués hagut prou amb l'artilleria de 210 mm el que es palesà un error estratègic major. Les tropes belgues es van retreure a l'interior dels forts durant els tirs sense efecte i després van atacar les tropes prussianes, alguns milers de soldats prussions hi van perdre la vida.
En arrivar uns dies més tard, les Dicke Bertha van acabar amb la resistència belga després d'una lluita de deu dies. En explotar una granada de 420 mm a la cambra de les municions del Fort de Loncin al 16 d'agost de 1914, el fort va saltar i centenars de soldats van morir. La majoria de les seves despulles sempre es troben al lloc. El general Leman va sobreviure l'atac. Els serveis de propaganda prussians van utilitzar el fet per a convencer els defensors dels altres forts de rendir-se.
Tot i acabar per rendir-se, la defensa de Lieja va força alentir els invasors que només havien previst tres dies per a prendre Lieja camí cap a una invasió de sorpresa de París. La setmana de respir va ser suficient per a l'exèrcit francès de reorganitzar-se i desfer l'efecte de sorpresa. Sensa la resistència a Bèlgica, es pensa que l'ocupació per sorpresa de París hauria sigut possible. Després de la guerra, França va atorgar la Legió d'Honor a la ciutat de Lieja a tall de reconeixement.
[edita] De 1918 a 1940
Les huit forts meridionals, oriental i septentrionals van modernitzar-se: formigó armat, ventilació, protecció de les línees telefòniques… El fort de Loncin era completament inutilitzable i la reconstrucció impossible. Els forts occidentals es van reemplaçar per a una nova sèrie de quatre forts, a uns 20 km del centre de Lieja:
- el Fort d'Eben-Emael
- el Fort d'Aubin-Neufchâteau
- el Fort de Battice
- el Fort de Tancrémont també anomenat Fort de Pépinster
- el Fort de Sougné-Remouchamps (mai construït).
[edita] La segona guerra mundial
Al pla d'atac alemany Fall Gelb, preveia una invasió molt ràpida de Bèlgica i dels Països Baixos abans d'atacar França. Així volien evitar els errors de la primera guerra mundial.
El 10 de maig de 1940 van atacar de sorpresa el Fort d'Eben-Emael al quart de cinc del matí les quatre , el nucli central de la defensa amb una estratègia de sorpresa d'une eficàcia impressionant. Trenta hores després, l'11 de maig a un quart de nou, el fort va capitular.
Les forces terrestres alemanyes van proseguir la seva invasió. El 22 de maig, els forts de Battice i d'Aubin-Neufchâteau van caure. Durant la guerra, van utilitzar Eben-Emael per a la propaganda. Els altres servien per a experimentar armes noves. A la Citadelle de Liège van organitzar una presó a la qual van assassinar molts resistents.
[edita] Avui
Com que no van poder recuperar-se les despulles dels morts, el Fort de Loncin es considera com un cementiri. A costat un monument i un museu van construir-se. La part major dels forts de Fléron i de Pontisse van derrocar-se per a urbanitzar el terra. Durant molt anys, el fort d'Eben-Emael va servir de magatzem militar abans de transformar-se en museu. El de Chaudfontaine serveix de terreny d'aventures.
Als forts d'Aubin-Neufchâteau, Battice, Flémalle, Tancrémont, Barchon, Lantin i Liers s'organitzen de vegades visites amb guia.
