Formes musicals barroques
De Viquipèdia
El Barroc va ser un moviment artístic i cultural que va tenir lloc a Europa aproximadament des de l'any 1600 fins el 1750.
L'art barroc va sorgir després del Concili de Trent (1545-63), que va impulsar un estil artístic que es dirigís no només a les la gent culte, sinó al poble analfabet. Així, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitzava una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació.
PERÍODES DEL BARROC
Barroc primerenc (1580-1630): Caracteritzat per obres de poca extensió. La música està al servei de la paraula. Es comencen a establir diferències entre la música vocal i instrumental.
Barroc mitjà (1630-1680): Predomini de l’òpera i la cantata.
Barroc tardà (1680-1750): Predomini de la música instrumental sobre la vocal. Època del concert i obres més llargues quant a dimensió
Taula de continguts |
[edita] Formes Musicals Vocals
[edita] De caràcter menor
* Cantata: Era d'origen profà, però va acabar sent acceptada per l'Església. Està composta per un text religiós de caràcter llíric, amb acompanyament instrumental (orquestra) per a un o més solistes (amb cor o sense) o només per a cor. Els compositors més importants van ser G. Carissimi (creador de l'oratori), A. Scarlatti, H. Schütz, G. P. Telemann, D. Buxtehude, i el més important de tots, J. S. Bach.
[edita] De caràcter major
- Oratori: És una forma vocal religiosa no litúrgica del barroc, de caràcter narratiu sobre un tema de l'Àntic Testament o del Nou sense representació escènica. Té les mateixes parts que l'òpera. Els compositors més destacats van ser G. Carissimi y G. F. Häendel
- La Passió: És un tipus d'oratori o cantata sobre la passió i la mort de Crist. Els textos son extrets del Nou Testament amb interpolacions poètiques. Els personatges que prenen part son un Narrador, que representa l'evangelista que va narrant la història, el solista, que canta el seu respectiu recitat, i el cor, que representa un col·lectiu. El home més representatiu d'aquest estil va ser J. S. Bach
- Òpera: És una forma musical i vocal profana amb acompanyament instrumental (orquestra) i destinada a la representació escènica. Té diverses parts:
- Obertura: primer fragment que interpreta l'orquestra abans de que s'aixequi el teló.
- Recitatiu: fragment cantat de caràcter narratiu a través del qual es desenvolupa la trama argumental.
- Ària: fragment musical de caràceter líric en el que els cantants lluïen les seves facultats i servia per expressar el sentiments dels personatges.
- Duet, trio, quartet, ... : fragment de música vocal cantat per dues, tres o quatre persones amb acompanyament instrumental.
- Passatges instrumentals: realitzats per la orquestra, serveixen d'enl#laç entre les diferents parts de la òpera.
- Cor: fragment de la òpera cantat per un cor a unes quantes veus.
- Ballet: intervenen en algunes òperes per complementar.
[edita] Formes Musicals Instrumentals
[edita] De caràcter menor
- Sonata: Peça musical en oposició a la tocata que consta de dos tipus: sonata de camera i sonata da chiesa.
- Suite: Conjunt de danses amb alternances entre danses lentes i ràpides. Interpretada per un instrument solista o per un grup instrumental.
- Fuga: Composició en un sol moviment que sol ser independent. Té una textura polifònica-contrapuntística. S'estructura en: exposició, desenvolupament i conclusió.
[edita] De caràcter major
- Concerto Grosso: concert per a un grup de solistes (concertino) i el grup orquestral (tutti grosso o ripieno).
- Concert Solista: concert per a un solista i orquestra i té un tractament més virtuosístic.
[edita] Enllaços externs
Blog [1], amb informació variada sobre música
Monografias[2](castellà), informació sobre el barroc