[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fluorur de potassi - Viquipèdia

Fluorur de potassi

De Viquipèdia

Fluorur de potassi
Verd: F- Gris: K+
General
Altres noms
Fórmula molecular KF
Massa molar 58,096 g/mol
Aspecte Sòlid blanc cristal·lí
Número CAS [7789-23-3 (Anhidre)]
Número CAS [13455-21-5 (Dihidrat]
Propietats
Densitat i fase 2,48, g/cm³ sòlid
Solubilitat en aigua 920 g/l a 20ºC
Punt de fusió 858 °C (1131 K)
Punt d'ebullició 1502 ºC (1775 K)
Estructura
Geometria
de coordinació
Octaèdrica
Estructura cristal·lina Cúbic
Perills
MSDS MSDS externa
Perills Tòxic (T)
NFPA 704
0
3
0
 
Frases R 23/24/25
Frases S 26-45
RTECS TT0700000
Punt d'inflamabilitat No inflamable
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El fluorur de potassi, KF, és un compost inorgànic iònic que es presenta en estat sòlid i en forma de pols de color blanc. La seva estructura cristal·lina és la del NaCl, cúbica. Forma un hidrat el KF·2H2O que cristal·litza en el sistema monoclínic i perd l'aigua a 41ºC.

Després del fluorur d'hidrogen, KF, és la principal font de l'anió fluorur, F-, per aplicacions en els laboratoris químics i en la indústria. A la naturalesa es troba en estat natural molt rarament en el mineral carobbiita. Les dissolucions de KF ataquen el vidre degut a la formació de fluorosilicats solubles.

Com les altres sals que contenen l'anió fluorur, F, el KF és tòxic per inhalació i ingestió (DL50 oral rata: 245 mg/kg; DL50 intraperitoneal ratolí: 40 mg/kg; DLLo oral conill d'Índies: 250 mg/kg) i altament corrosiu en contacte amb la pell, produïnt cremades.

Taula de continguts

[edita] Aplicacions

[edita] Química orgànica

  • El KF és la font preferida en la conversió de clorocarbonis en fluorocarbonis.
  • Síntesi de fluorocompostos aromàtics por intercanvi del grup nitro pel fluoro.[1] [2]
  • Preparació d'àcid 3,4-difluorobenzoic i derivats (preparació de clorofluorobenzens).[3]
  • Síntesi d'ésters d'àcid fluorobenzoic mitjançant un eficient intercanvi directe d'halogen.[4]
  • Emprat per eliminar grups protectors silil en condicions de transferència de fase. [5] [6] [7]

[edita] Referències

  1. F. Effenberger et al., Chem. Ber., 124 , 157 (1991)
  2. J. Org. Chem., 56 , 6406 (1991)
  3. R. G. Pews et al., J. Fluorine Chem., 50, 371 (1990)
  4. Y. Yoshida et al., J. Fluorine Chem., 53, 301 (1991)
  5. J. Am. Chem. Soc., 90, 4462 , 4464 (1968)
  6. J. Am. Chem. Soc., 96 , 2250 (1974)
  7. J. Chem. Soc. Chem. Commun., 514 (1979)

[edita] Bibliografia