Flavià de Constantinoble
De Viquipèdia
Flavià de Constantinoble fou un patriarca romà oriental, successor de Procle com a bisbe de Constantinoble el 446.
Abans de l'elecció era prevere i portador dels estris sagrats de la gran església de Constantinoble. En aquest temps exercia gran influencia a la cort l'eunuc Crisafi, amic i partidari d'Eutiques de Constantinoble i va posar en contra de Flavià a l'emperador Teodosi II. També Dioscur, recent nomenat com a patriarca d'Alexandria, i que estava perseguint als propers del seu predecessor Ciril d'Alexandria, estava també enemistat amb Flavià, que defensava als amics de Ciril.
Flavià tenia l'amistat de Pulquèria, la germana de Teodosi II, però l'enemistat de l'emperadriu Eudòcia Augusta (que estava sota influencia de Crisafi) que es volia desfer de Pulquèria a lo que s'oposava Flavià.
Aquest darrer va convocar un sínode de 40 bisbes i va declarar deposat a Eutiques que era arquimandrita o abat, el qual fou excomunicat per les seves opinions herètiques. Els enemics de Flavià van convocar un altre sínode amb permís de l'emperador on Flavià fou acusat de falsificar les actes del primer sínode que condemnava a Eutiques; Flavià fou absolt però els seus rivals van convèncer a Teodosi de convocar un concili general a Efes; aquest fou presidit per Dioscur d'Alexandria i els conegut com el lladronici d'Efes (ἡ λῃστρικὴ) en el que Flavià i els seus seguidors foren condemnats i Eutiques restaurat; Flavià fou condemnat al desterrament i fustigat pels participants en el concili que li van donar cops dels que va morir al cap de tres dies (449).
Aquesta violència va fer reaccionar a l'emperador i Pulquèria va recuperar el favor que havia perdut; el cos de Flavià fou portat a la capital de l'Imperi i enterrat a l'església dels Sants Apòstols; el mateix Papa Lleó I Magne el va honorar com a confessor i el Concili de Calcedònia (451) com a màrtir i apareix al martirologi de l'església romana.
Es conserva una carta de Flavià al Papa Lleó I, i una confessió de fe presentada a l'emperador Teodosi II, així com alguns escrits menors afegits les actes del concili de Calcedònia.
