Figuera de moro
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Domesticat
|
||||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Opuntia ficus-indica (L.) Mill. |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Opuntia vulgaris |
La figuera de moro (Opuntia ficus-indica, del grec Op??s, Op??ntos -una ciutat grega-, i del llat?? ficus indica -figuera de l'??ndia-) ??s una planta aut??ctona americana per?? ara estesa per altres ??rees del planeta.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
??s un arbust de tiges carnoses, molt ramificat, amb les branques constitu??des per articles de forma el??l??ptica, aplanats, de 20 a 50 cm de llargada per uns 10 a 30 cm d'amplada i uns 2 o 3 cm de gruix, de color verd, anomenades pales o cladodis, que es troben superposats els uns als altres. En aquesta planta els cladodis prenen la funci?? fotosintetitzadora ja que les fulles s??n molt menudes, d'uns 3 mm, i cauen aviat. En el seu lloc, dins una petita ??rea circular, apareixen les espines, 1 o 2, llargues i r??gides, envoltades d'altres de molt petites, fines i corbades, que gaireb?? no es veuen per?? que si es toquen amb els dits es trenquen i queden clavades a la pell.
Les flors s??n grogues, grosses i molt vistoses, amb nombroses peces florals. La floraci?? s'esdev?? entre maig i juliol.
El fruit, anomenat figa de moro, ??s una baia espinosa ovoide, de 5 a 9 cm, vermellosa quan ??s madura. La fructificaci?? s'esdev?? entre els mesos de juny i agost.
[edita] Localitzaci??
Plantada en talussos i marges assolellats, sovint per a fer tanques, a gaireb?? tot el litoral mediterrani. Ha esdevingut subspont??nia des de la costa nord fins al migjorn valenci??. ??s comuna a les Illes Balears.
[edita] ??poca de recol??lecci??
A la darreria de l'estiu i a la tardor. Cal anar prove??t de guants per a fer-ne la collita.
[edita] ??s gastron??mic
Les figues de moro, un cop pelades, es mengen fresques, per?? tamb?? se'n prepara xarop i arrop, formes en qu?? s'eviten els pinyols.
[edita] Bibliografia
- Duran, N??ria; Morgu??, Merc?? i Sall??s, Merc??: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col??lecci?? P??rtic Natura, n??m. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 84.
[edita] Enlla??os externs
