Fets de Vitòria de 1976
De Viquipèdia
Els Fets de Vitòria de 1976 són els esdeveniments de 3 de març de 1976 a la ciutat alabesa de Vitòria, al País Basc, durant la Transició Espanyola i en els quals l'enfrontament de la Policia Armada amb treballadors refugiats a l'Església de San Francisco d'Assís del barri de Zaramaga, durant unes jornades de vaga acabà amb la mort de 5 treballadors i va causar ferides de bala a un total de 150.
Taula de continguts |
[edita] Història
Durant el mes de gener de 1976 uns sis mil treballadors iniciaven una vaga en contra del decret de topalls salarials i en defensa de millors condicions de treball. Dos mesos després convocaven per tercera vegada una vaga general que fou seguida massivament el dia 3 de març. Aquest mateix dia la policia armada va entrar a l'Església San Francisco de Vitòria, en la qual estava previst realitzar una assemblea de treballadors i, sense fer cas de la decisió del rector i del contingut del Concordat, va comminar al desallotjament. Tot just uns segons després disparaven gasos lacrimògens en un recinte tancat i ple de gent creant indignació i sobretot pànic. Els qui van sortir per davant mig asfixiats i amb mocadors en la boca van ser apallissats pels flancs i als del front els van disparar amb metralletes i pistoles.
La policia va resoldre la situació que havien creat a trets, assassinant Pedro María Martínez Oci, treballador de Forjas Alavesas, de 27 anys, Francisco Aznar Clemente, operari de fleques i estudiant, de 17 anys, Romualdo Barroso Chaparro, de Agrator, de 19 anys, José Castillo, de Basa, una societat del Grup Arregui, de 32 anys. Dos mesos després moriria Bienvenido Pereda, treballador de Grupos Diferenciales, amb 30 anys. Dos obrers assassinats directament en el lloc dels fets, quatre ferits molt greus dels quals tres moririen, més de seixanta ferits greus, la meitat amb ferides de bala, i centenars de ferits lleus.
El dissabte, Manuel Fraga Iribarne llavors Ministre de la Governació juntament amb Rodolfo Martín Villa, Ministre de Relacions Sindicals i el General Campano, director de la Guàrdia Civil, intentaven, visitant als ferits, reduir l'impacte de la seva decisió. Aquell dijous el Secretari General del SPD d'Alemanya cancel·lava l'entrevista amb Fraga que participava en una campanya diplomàtica per a vendre internacionalment una reforma avalada per la monarquia.
Encara prohibits els drets de reunió, manifestació i de vaga, els sindicats, il·legals també, al gener convocaren vagues arreu d'Espanya. Van tenir especial importància en el cinturó industrial madrileny i a Vitòria. La resposta del govern va ser l'habitual repressió policial, que a Vitòria va produir quatre manifestants morts i diversos centenars de ferits el 9 de març durant una càrrega antidisturbis. En comptes de solucionar el conflicte, els altercats es van multiplicar i les vagues generals de protesta es van succeir durant diversos mesos.
[edita] Conseqüències
Aquests incidents acceleren l'acció de l'oposició democràtica, i la seva unitat d'acció. La Junta Democràtica d'Espanya i la Plataforma de Convergència es fusionen en la Coordinació Democràtica o Platajunta el 26 de març. Aquesta nova junta exercí més pressió política sobre el govern, exigint amnistia, llibertat sindical, democràcia i rebutja les lleis reformistes. Es considera responsables a Manuel Fraga Iribarne i home clau en els últims anys del franquisme, i a Martín Villa, a pesar que ambdós eren considerats "reformistes" dintre de l'aparell franquista.
Aquest fet mostra la divergència de la nova Església amb el franquisme des de 1965. I és que si bé en els primers anys va fer oïdes sordes a les reclamacions de la postguerra justificant la croada anticomunista, després de el Concili Vaticà II es va acostar als treballadors a causa del canvi generacional, com havia succeït en el proletariat, molt més agressiu que els seus ascendents (als quals se'ls considerava el sosteniment passiu fonamental del Règim franquista per allò dels "estómacs agraïts").
[edita] Reparació i reconeixement de les víctimes
Després de la investidura a la presidència del govern de José Luis Rodríguez Zapatero, el grup del Partit Nacionalista Basc va formular el 19 de maig de 2004 una pregunta al senat en la qual s'interessava per l'esclariment dels fets de Vitòria [1]. En 2006, la proposta de llei de Memòria Històrica considerarà les víctimes d'aquest succés com a víctimes de la dictadura, malgrat que succeís 5 mesos després de la mort de Francisco Franco.
[edita] Text de la grabacion policial
V-1 a Charlie. Prop de l'església de San Francisco és on més grups es veuen. Bé, assabentatŠ Charlie a J-1. Pel que sembla en l'església de San Francisco és on més gent hi ha. Què fem? Si hi ha gentŠ a per ells! Anem a per ells!».
«J-1 a Charlie. Charlie, a veure si necessites aquí a J-2. Envia'l para aquí perquè cobreixi el darrere de l'església. J-3 a J-1 Estem en l'església. Entrem o què fem? Canvi».
«...Llavors el que t'interessa és que els agafin per darrere. Exacte».
«J-1 a J-2 Faci el que li havia dit (acudir en ajuda de Charlie a Zaramaga). Si em marxo d'aquí, se'm van a escapar de l'església. Charlie a J-1. Escolta, no interessa que se'n vagin d'aquí, perquè se'ns escapen de l'església. ...Enviïn-nos reforços, si no, no fem res; si no, ens marxem d'aquíŠ si no, haurem d'emprar les armes de foc. Vejam, ja enviament per a allí un Charlie. Llavors el Charlie que està, J-2 i J-3, desallotgin l'església com sigui. Canvi. NoŠ podem desallotjar, perquè llavors, llavorsŠ Està repleta de paios! Repleta de paios. Llavors pels afores tenimŠ Envoltats de personal Haurem d'emprar les armes! Canvi. Gassegeu l'església. Canvi. Interessa que vinguinn els Charlies, perquè estem envoltats de gent i al sortir de l'església aquí serà un picament de peus. Utilitzarem les armes. Segur, a mésŠ eh? Charlie a J-1. Ha arribat ja l'ordre de desallotjament a l'església? Si, si la té J-3 i ja han procedit a desallotjar perquè tu no estaves allí. Molt bé, assabentat. I llàstima que no hi era jo allí».
«Intento comunicar, però ningú contesta. Han d'estar en l'església barallant-se com lleons. J-3 per a J-1! J-3 per a J-1! Manin força per a aquí. Ja hem disparat més de dues mil tirs. Com està per aquí l'assumpte? Et pots figurar, després de llençar més de mil tirs i trencar l'església de San Francisco. Et pots imaginar com està el carrer i com està tot. Moltes gràcies, eh! Bon servei! Digues-li a Salines, que hem contribuït a la pallissa més gran de la història. Aquí hi ha hagut una massacre. Canvi. D'acord, d'acord. Però de debò una massacre».
[edita] Referències
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Informació Adicional a loquesomos.org
- (castellà) Vídeo Commemoratiu dels esdeveniments
