Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Fets de Vit??ria de 1976 - Viquip??dia

Fets de Vit??ria de 1976

De Viquip??dia

Manuel Fraga Iribarne, en una imatge com a president de la Xunta de Gal??cia, era el ministre responsable de la forces de l'ordre durant els Fets de Vit??ria de 1976
Manuel Fraga Iribarne, en una imatge com a president de la Xunta de Gal??cia, era el ministre responsable de la forces de l'ordre durant els Fets de Vit??ria de 1976

Els Fets de Vit??ria de 1976 s??n els esdeveniments de 3 de mar?? de 1976 a la ciutat alabesa de Vit??ria, al Pa??s Basc, durant la Transici?? Espanyola i en els quals l'enfrontament de la Policia Armada amb treballadors refugiats a l'Esgl??sia de San Francisco d'Ass??s del barri de Zaramaga, durant unes jornades de vaga acab?? amb la mort de 5 treballadors i va causar ferides de bala a un total de 150.

Taula de continguts

[edita] Hist??ria

Esgl??sia de La nostra Senyora de Betlem, tamb?? en Zaramaga.
Esgl??sia de La nostra Senyora de Betlem, tamb?? en Zaramaga.

Durant el mes de gener de 1976 uns sis mil treballadors iniciaven una vaga en contra del decret de topalls salarials i en defensa de millors condicions de treball. Dos mesos despr??s convocaven per tercera vegada una vaga general que fou seguida massivament el dia 3 de mar??. Aquest mateix dia la policia armada va entrar a l'Esgl??sia San Francisco de Vit??ria, en la qual estava previst realitzar una assemblea de treballadors i, sense fer cas de la decisi?? del rector i del contingut del Concordat, va comminar al desallotjament. Tot just uns segons despr??s disparaven gasos lacrim??gens en un recinte tancat i ple de gent creant indignaci?? i sobretot p??nic. Els qui van sortir per davant mig asfixiats i amb mocadors en la boca van ser apallissats pels flancs i als del front els van disparar amb metralletes i pistoles.

La policia va resoldre la situaci?? que havien creat a trets, assassinant Pedro Mar??a Mart??nez Oci, treballador de Forjas Alavesas, de 27 anys, Francisco Aznar Clemente, operari de fleques i estudiant, de 17 anys, Romualdo Barroso Chaparro, de Agrator, de 19 anys, Jos?? Castillo, de Basa, una societat del Grup Arregui, de 32 anys. Dos mesos despr??s moriria Bienvenido Pereda, treballador de Grupos Diferenciales, amb 30 anys. Dos obrers assassinats directament en el lloc dels fets, quatre ferits molt greus dels quals tres moririen, m??s de seixanta ferits greus, la meitat amb ferides de bala, i centenars de ferits lleus.

El dissabte, Manuel Fraga Iribarne llavors Ministre de la Governaci?? juntament amb Rodolfo Mart??n Villa, Ministre de Relacions Sindicals i el General Campano, director de la Gu??rdia Civil, intentaven, visitant als ferits, reduir l'impacte de la seva decisi??. Aquell dijous el Secretari General del SPD d'Alemanya cancel??lava l'entrevista amb Fraga que participava en una campanya diplom??tica per a vendre internacionalment una reforma avalada per la monarquia.

Encara prohibits els drets de reuni??, manifestaci?? i de vaga, els sindicats, il??legals tamb??, al gener convocaren vagues arreu d'Espanya. Van tenir especial import??ncia en el cintur?? industrial madrileny i a Vit??ria. La resposta del govern va ser l'habitual repressi?? policial, que a Vit??ria va produir quatre manifestants morts i diversos centenars de ferits el 9 de mar?? durant una c??rrega antidisturbis. En comptes de solucionar el conflicte, els altercats es van multiplicar i les vagues generals de protesta es van succeir durant diversos mesos.

[edita] Conseq????ncies

Aquests incidents acceleren l'acci?? de l'oposici?? democr??tica, i la seva unitat d'acci??. La Junta Democr??tica d'Espanya i la Plataforma de Converg??ncia es fusionen en la Coordinaci?? Democr??tica o Platajunta el 26 de mar??. Aquesta nova junta exerc?? m??s pressi?? pol??tica sobre el govern, exigint amnistia, llibertat sindical, democr??cia i rebutja les lleis reformistes. Es considera responsables a Manuel Fraga Iribarne i home clau en els ??ltims anys del franquisme, i a Mart??n Villa, a pesar que ambd??s eren considerats "reformistes" dintre de l'aparell franquista.

Aquest fet mostra la diverg??ncia de la nova Esgl??sia amb el franquisme des de 1965. I ??s que si b?? en els primers anys va fer o??des sordes a les reclamacions de la postguerra justificant la croada anticomunista, despr??s de el Concili Vatic?? II es va acostar als treballadors a causa del canvi generacional, com havia succe??t en el proletariat, molt m??s agressiu que els seus ascendents (als quals se'ls considerava el sosteniment passiu fonamental del R??gim franquista per all?? dels "est??macs agra??ts").

[edita] Reparaci?? i reconeixement de les v??ctimes

Despr??s de la investidura a la presid??ncia del govern de Jos?? Luis Rodr??guez Zapatero, el grup del Partit Nacionalista Basc va formular el 19 de maig de 2004 una pregunta al senat en la qual s'interessava per l'esclariment dels fets de Vit??ria [1]. En 2006, la proposta de llei de Mem??ria Hist??rica considerar?? les v??ctimes d'aquest succ??s com a v??ctimes de la dictadura, malgrat que succe??s 5 mesos despr??s de la mort de Francisco Franco.

[edita] Text de la grabacion policial

V-1 a Charlie. Prop de l'esgl??sia de San Francisco ??s on m??s grups es veuen. ??B??, assabentat?? ??Charlie a J-1. Pel que sembla en l'esgl??sia de San Francisco ??s on m??s gent hi ha. Qu?? fem? ??Si hi ha gent?? a per ells! ??Anem a per ells!??.

????J-1 a Charlie. Charlie, a veure si necessites aqu?? a J-2. ??Envia'l para aqu?? perqu?? cobreixi el darrere de l'esgl??sia. ??J-3 a J-1 Estem en l'esgl??sia. Entrem o qu?? fem? Canvi??.

??...??Llavors el que t'interessa ??s que els agafin per darrere. ??Exacte??.

????J-1 a J-2 Faci el que li havia dit (acudir en ajuda de Charlie a Zaramaga). ??Si em marxo d'aqu??, se'm van a escapar de l'esgl??sia. ??Charlie a J-1. Escolta, no interessa que se'n vagin d'aqu??, perqu?? se'ns escapen de l'esgl??sia. ??...Envi??n-nos refor??os, si no, no fem res; si no, ens marxem d'aqu???? si no, haurem d'emprar les armes de foc. ??Vejam, ja enviament per a all?? un Charlie. Llavors el Charlie que est??, J-2 i J-3, desallotgin l'esgl??sia com sigui. Canvi. ??No?? podem desallotjar, perqu?? llavors, llavors?? Est?? repleta de paios! Repleta de paios. Llavors pels afores tenim?? Envoltats de personal Haurem d'emprar les armes! Canvi. ??Gassegeu l'esgl??sia. Canvi. ??Interessa que vinguinn els Charlies, perqu?? estem envoltats de gent i al sortir de l'esgl??sia aqu?? ser?? un picament de peus. Utilitzarem les armes. Segur, a m??s?? eh? ??Charlie a J-1. Ha arribat ja l'ordre de desallotjament a l'esgl??sia? ??Si, si la t?? J-3 i ja han procedit a desallotjar perqu?? tu no estaves all??. ??Molt b??, assabentat. I ll??stima que no hi era jo all????.

??Intento comunicar, per?? ning?? contesta. Han d'estar en l'esgl??sia barallant-se com lleons. ??J-3 per a J-1! J-3 per a J-1! Manin for??a per a aqu??. Ja hem disparat m??s de dues mil tirs. ??Com est?? per aqu?? l'assumpte? ??Et pots figurar, despr??s de llen??ar m??s de mil tirs i trencar l'esgl??sia de San Francisco. Et pots imaginar com est?? el carrer i com est?? tot. ??Moltes gr??cies, eh! Bon servei! ??Digues-li a Salines, que hem contribu??t a la pallissa m??s gran de la hist??ria. ??Aqu?? hi ha hagut una massacre. Canvi. ??D'acord, d'acord. ??Per?? de deb?? una massacre??.

[edita] Refer??ncies

  1. ??? Bolet??n oficial de las Cortes Generales, Senado, VIII legislatura,n?? 39, 18 de juny de 2004

[edita] Enlla??os externs