Festa tradicional d'interès nacional
De Viquipèdia
La Generalitat de Catalunya, a través del Catàleg del Patrimoni Festiu[1], reserva la denominació de festa tradicional d’interès nacional a les celebracions recuperades, reconstruïdes o de nova creació, sempre a partir d’uns antecedents transmesos de generació en generació i amb una trajectòria mínima de 25 anys de celebracions ininterrompudes, que hagin assolit caràcter identitari en les comunitats que sustenten les festes i que tinguin una projecció nacional.[2]
[edita] Festes declarades Festa tradicional d'interès nacional
- Aplec del Cargol de Lleida
- Ball del Sant Crist de Salomó
- El Carnaval de Vilanova i la Geltrú
- El Via Crucis vivent de Sant Hilari Sacalm
- Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri
- Festa de les Enramades d'Arbúcies
- Festa de les Enramades de Sallent
- Festa de les falles a Isil
- Festa del Pi de Centelles
- Festa dels Raiers de La Pobla de Segur
- Festa dels Traginers de Balsareny
- Festa Major de Castellterçol
- Festa Major de Gràcia
- Festa Major de Reus
- Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges
- Festa Major de Sant Feliu de Pallerols
- Festa Major de Vilafranca del Penedès
- Festes de Santa Tecla de Tarragona
- Festes decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls
- Festes del Tura d'Olot
- Fira de la Candelera de Molins de Rei
- La Passió d'Esparreguera
- La Passió d'Olesa de Montserrat
- La Patum de Berga
- Processó del Sant Enterrament de Tarragona
- Processó i Dansa de la Mort de Verges
[edita] Referències
- ↑ Catàleg del Patrimoni Festiu a la web de la Generalitat de Catalunya
- ↑ Decret 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya al DOGC (
PDF)
