Felip de Hessen-Kassel
De Viquipèdia
Felip de Hessen-Kassel, landgraví de Hessen-Kassel (Kassel 1896 - Roma 1981. Fill del landgraví Frederic Carles de Hessen-Kassel i de la princesa Margarida de Prússia. Era, per tant, nét per via paterna del landgraví Frederic Guillem de Hessen-Kassel i de la princesa Anna de Prússia, per via materna ho era del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit.
Felip de Hessen-Kassel contragué matrimoni amb la princesa Mafalda d'Itàlia, filla del rei Víctor Manuel III d'Itàlia i de la princesa Helena de Montenegro. La parella tingué quatre fills:
- SAR el landgraví Maurici de Hessen-Kassel nat al Palau de Racognini el 1926. Es casà en primeres núpcies amb la princesa Tatiana de Sayn-Wittgenstein-Berleburg el 1962.
- SAR el príncep Otó de Hessen-Kassel nat a Kassel el 1937 i mort a la mateixa ciutat l'any 1998. Es casà en primeres núpcies amb Angela Von Doering i en segones núpcies amb Elisabet Bronker.
- SAR la princesa Cristina de Hessen-Kassel nata a Kassel el 1940 i casada amb el comte Frederic Carles Von Oppersdorff.
Felip heretà el títol de landgraví de Hessen-Kassel l'any 1940 després de la mort del seu pare i de dos dels seus germans que moriren en acció durant la Primera Guerra Mundial, els prínceps Frederic Guillem de Hessen-Kassel i Maximilià de Hessen-Kassel, l'any 1916 i 1914 respectivament.
Des dels inicis abraçà el nacionalsocialisme convertint-se en un dels seus més afèrrims defensors. La relació entre molts aristòcrates alemanys i el nacionalsocialisme fou molt estreta ja que els primers atorgaven en els segons una legitmitat dels temps de preguerra.
Felip participà en nombroses operacions militars però a partir de 1943 fou vist amb desconfiança per la cúpula nacionalsocialista. Després de la mort de Boris III de Bulgària i del confús posicionament de Víctor Manuel III d'Itàlia respecte el pacte de l'Eix, els Hessen-Kassel ja no era clars aliats dels nacionalsocialistes.
Felip fou confinat en una cel·la d'aïllament primer al camp de Sachsenhausen i després al de Dachau durant vint mesos fins que les tropes angloamericanes l'alliberaren. Mentrestant la seva muller fou deportada al camp de concentració de Buchenwald on hi morí l'any 1944 com a conseqüència de dessagnar-se després que se li hagués d'amputar un braç ferit en un bombardeig aliat al camp.
Per la seva participació en el moviment nacionalsocialista fou jutjat en els tribunals de desnazificació i obligat a pagar una important multa per valor d'un terç dels seus béns particulars. A més a més fou confinat en camps de concentració aliats des de 1945 fins el 1948.
L'any 1981 el príncep moria a Roma deixant una importantíssima herència material i la direcció de la Casa de Hessen-Kassel al seu fill Maurici que aconseguiria unir en la seva figura les Cases de Hessen-Darmstadt i de Hessen-Kassel titulant-se ladgraví de tots els Hessen.
