Felip Pedrell i Sabaté

De Viquipèdia

Felip Pedrell i Sabaté (Tortosa, 1841 – Barcelona, 1922) fou un compositor i musicòleg català.

Durant la seva infància, ingressà com a nen cantor a l'escolania de la catedral de Tortosa, on fou deixeble del mestre de capella Joan A. Nin i Serra. Als 22 anys s'establí a Barcelona. Viatjà a Roma i a París, pensionat per les diputacions de Tarragona i de Girona. El 1894 es traslladà a Madrid, on el 1915 fou nomenat professor del conservatori.

Pedrell establí els primers contactes amb la musicologia a nivell internacional i fou el fundador dels estudis musicòlegs als Països Catalans i a la resta d'Espanya. També destacà com a editor de música culta i popular, així com de reculls d'articles i treballs diversos. Amb la seva personalitat renovà el llenguatge musical i fou l'iniciador d'un teatre líric nacional hispànic. Els seus deixebles més notables foren Enric Granados, Manuel de Falla i Robert Gerhard.

[edita] Obra musical

Pedrell conreà gairebé tots els gèneres musicals. D'entre les obres cal destacar:

Òperes:

• L'último abenzeraggio (1874)
• Quasimodo (1875)
• Cléopâtre (1878)
• Eda (1887)
• Mara (1889)
• I Pirinei (basada en la trilogia Els Pirineus, de Víctor Balaguer, 1893; estrenada al Liceu el 1902)
• La Celestina (1902)
• El comte Arnau (1904), amb text de Joan Maragall
• La matinada (1905-06), amb llibret de Lluís Graner i Adrià Gual

Sarsueles amb text català:

• La guardiola (1873)

Poemes simfònics:

• La veu de les muntanyes (1877)
• I trionfi (1880)
• Excelsior (1880)

Obres religioses:

• Al·leluia (1865), per a solistes, cor i orgue
• Missa per a dues veus i orgue (1857)
• Quatre misses per a tres veus i orgue (1861, 1865, 1866)
• Dues misses per a quatre veus i orgue (1869)

Composicions de cambra:

• Nocturn-Trio (1873)
• Quartet de corda (1879)
• Gaillarde, per a quartet de corda (1879).

Els seus treballs musicològics més notables són:

• Diccionario técnico de la música (1894)
• Diccionario biográfico y bibliográfico de músicos españoles (1894-97)
• Emporio científico e histórico de organografía musical española antigua (1901)
• El Catàleg de la Biblioteca de la Diputació de Barcelona (1907-08)
• La festa d'Elche ou le drame liturgique espagnol (1901) primera anàlisi científica sobre la festa d'Elx
• Músics vells de la terra, una sèrie d'articles sobre músics catalans dels ss. XVI-XVIII publicats a la Revista Musical Catalana (1904-10)

Com a editor de música antiga culta o popular cal destacar les següents publicacions:

• Salterio sacro-hispano (1892-1905)
• Hispaniae Schola Musica Sacra (1894-96)
• El teatro lírico español anterior al siglo XIX (1897-98)
• El organista litúrgico español (1905)
• Antología de organistas clásicos españoles (1908)
• Cancionero musical popular español (1919-22)
• Publicà les obres completes de Tomás Luis de Victoria (1902-12) i, en col·laboració amb Higini Anglès i Pàmies, els madrigals i la missa de rèquiem de Joan Brudieu (publicat el 1927)
• Publicà reculls d'articles i treballs diversos: Jornadas de Arte (1841-1891) (1894), Jornadas postreras (1922), Musicalerías (1906), etc.