Felip Díaz i Sandino

De Viquipèdia

Felip Díaz i Sandino (Caldes d'Estrac, Maresme 1891 - Colòmbia, 1960) és un militar i aviador català. El 1922 marxà a la Guerra del Marroc, on fou cap d'una esquadrilla. El 1924 fou ascendit a capità i el 1925 dirigí el grup que protegí el desembarcament d'Alhucemas. El 1926 participà en la revolta de Cuatro Vientos. El 1930 s'afilià a la francmaçoneria i conspirà contra la monarquia fent d'enllaç amb el comitè republicà clandestí.

El 1935 fou membre de la Unió Militar Republicana Antifeixista. En esclatar la guerra civil espanyola era cap de la tercera esquadra del Prat de Llobregat i, juntament amb Alberto Bayo Giroud, posà l'aviació al servei de la Generalitat de Catalunya i metrallà els sublevats. Per aquest motiu fou ascendit a tinent coronel i nomenat conseller de defensa de la Generalitat del 31 de juliol al 14 de desembre de 1936, i cap de l'aviació a Catalunya. El 1938 fou nomenat cap de l'aviació de la Quarta Regió (País Valencià). Acabada la guerra s'exilià a França i després a la República Dominicana, Colòmbia i Xile.