[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Federalisme europeu - Viquipèdia

Federalisme europeu

De Viquipèdia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores quant a la seua ortografia i gramàtica:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
S'han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes.

El federalisme europeu es un moviment politic i social que te com objectiu la creació de la Federació Europea, es a dir, que els estats d'Europa s'unisquen a una federació.

[edita] Partits polítics

Com cada moviment politic i social, el federalisme europeu tambié és troba representat a l'esfera politica per diversos partits politics, i segons les seues perspectives ens trobem alguns com Els Verds Europeus, el Partit Demócrata Europeu i el Partit Europeu dels Liberals, Democrates i Reformistes. També hi ha altres partits polítics a nivell europeu que tenen com a membres a alguns partidaris federalistes, per exemple, el Partit Popular Social Cristià (de Luxemburg, i membre del Partit Popular Europeu) és federalista, encara que, altres partits membres del PPE o dels seus aliats (com el Partit Conservador britanic, membre dels Demócrates Europeus, aliat parlamentari del PPE, és euroesceptic). El Partit Socialista Europeu també te tendencies federalistes, però no tan determinats com els liberals, verds i democrates.

[edita] Historia

El federalisme europeu, a la seva forma moderna, comença la seua gestació a finals del segle XIX, prenent força fins als 20 del segle XX, després va tindre un període de decadencia (Gran depresió i Segona guerra mundial), per a després tornar a prendre força, encara que no tanta com als anys 20. A aquella epoca els presidents d'algunos països d'Europa Occidental (com França, i rebent suport per Alemanya, Regne Unit i altres) demanaren informes per a unir-se en una federació.

La situació actual, amb l'Unió Europea cada volta prenent més competencies, sembla que va a ser com la dels anys vint. Projectes com les beques Erasmus, l'unió monetaria (euro), l'unió aduanera, el lliure moviment de mercancies i persones... així ho indiquen, però encara queden molts pasos més per a que s'arribe al punt de crear una federació, com les complicacions que te el tractat pel que s'estableix una Constitució per a Europa (criticat pels euroesceptics i europeistes, per anar massa lluny i, a la vegada, per quedar-se curta. Encara així, els segons li donaren suport majoritariament, entonant un "més val qualsevol cosa que res"). També per que no te un president escogit per sufragi universal, i perque moltes competencies europees (com els presupostos, o l'elecció del president de la Comisió) no son elegits pel Parlament Europeu, sino pels presidents dels estats membres. Una de les critiques més exteses als europeistes d'esquerra es que l'Unió Europea actual es solament una unió económica i no de ciutadans.

[edita] Vegeu també