Eusebi Bertrand i Serra
De Viquip??dia
Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 1877 - 1945) fou un industrial t??xtil cotoner, i pol??tic, de fam??lia d'origen occit??.
Heret?? del seu pare Manuel Bertrand i Sales i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d'Eusebi Serra i Clar??s, unes f??briques a Manresa i a Molins de Rei. Sota el seu mandat l'empresa va viure el seu moment de m??xima esplendor, modernitzant i ampliant, fins a aconseguir el control de tot el proc??s productiu del cot??.
L'empresa Bertrand i Serra fou una de les m??s importants de Catalunya dins el ram t??xtil cotoner. Tenia la ra?? social i el magatzem a Barcelona, i les f??briques eren ubicades a Manresa (al carrer del Remei i a la barriada del Guix), a Sant Fruit??s de Bages i a Barcelona (al barri de Sants). Existent des de l'any 1730, al segle XX primer pren el nom d'Eusebi Bertrand i Serra i des de finals del 1940, T??xtils Bertrand i Serra, SA.
L'imperi Bertrand i Serra fou considerat l'any 1935 com l'empresa cotonera particular m??s important del m??n en nombre de telers, segons el butllet?? de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester. Certament hi havia empreses m??s grans, per?? no d'un sol propietari com era el seu cas.
En l'ordre pol??tic, fou un dels fundadors, junt amb Prat de la Riba i Francesc Camb??, de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per Puigcerd?? en el per??ode de 1907 a 1923. En aquesta ??poca constru?? el camp de golf i l'Hotel del Golf de Puigcerd?? i aconsegu?? notables millores de comunicacions, com la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol. Fou conseller del Foment de Treball Nacional i de l'Institut del Foment del Conreu Cotoner. Durant la guerra civil, col??labor?? amb l'Asociaci??n Cooperadora para la Continuidad Industrial, destinada a la reconstrucci?? de les f??briques afectades per la guerra.
En els primers anys del franquisme va ser encausat pel Tribunal Regional de Responsabilitats. Durant aquest per??ode va passar per la precarietat econ??mica degut al fort intervencionisme econ??mic per part dels organismes de l'estat, i tamb?? pel sindicat vertical t??xtil de la Falange. Es disposava d'un nombre limitat de mat??ries primeres i d'energia el??ctrica. Destaca la vaga de 1946 en temps de postguerra i amb el franquisme m??s dur i repressor. Aquest fet va despla??ar fins a Manresa el Governador Civil senyor Barba Hern??ndez, qui es va fer c??rrec de les negociacions amb els obrers.
Adquir?? plantacions de cot?? a Andalusia i el control de f??briques com la d'Ordis (Girona) i la Col??nia G??ell. La col??nia va ser venuda el 1943 pels hereus de G??ell a la fam??lia Bertrand i Serra.
Impuls?? empreses financeres, presid?? la Companyia Catalana de Gas i Electricitat SA i fou conseller de la Maquinista Terrestre i Mar??tima SA, del Banco de Espa??a i del Banco Hispano Americano.
L'any 1910 va construir la Granja de la Ricarda al Prat de Llobregat, destinada a la producci?? de llet, i que fou considerada una instal??laci?? mod??lica. Actualment encara conserva de manera intacta l'estructura interior, amb tot l'espai interior recobert amb cer??mica blanca i algun detall decoratiu en verd.
Fou president del primer Sal?? de l'Autom??bil de Barcelona.
Gran afeccionat a la m??sica, fou president honorari vitalici de la Junta Directiva del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
En el m??n empresarial el succe?? el seu fill Manuel Bertrand i Mata.
