Eusebi Bertrand i Serra
De Viquipèdia
Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 1877 - 1945) fou un industrial tèxtil cotoner, i polític, de família d'origen occità.
Heretà del seu pare Manuel Bertrand i Sales i de la seva mare Flora Serra i Casanoves, filla d'Eusebi Serra i Clarós, unes fàbriques a Manresa i a Molins de Rei. Sota el seu mandat l'empresa va viure el seu moment de màxima esplendor, modernitzant i ampliant, fins a aconseguir el control de tot el procés productiu del cotó.
L'empresa Bertrand i Serra fou una de les més importants de Catalunya dins el ram tèxtil cotoner. Tenia la raó social i el magatzem a Barcelona, i les fàbriques eren ubicades a Manresa (al carrer del Remei i a la barriada del Guix), a Sant Fruitós de Bages i a Barcelona (al barri de Sants). Existent des de l'any 1730, al segle XX primer pren el nom d'Eusebi Bertrand i Serra i des de finals del 1940, Tèxtils Bertrand i Serra, SA.
L'imperi Bertrand i Serra fou considerat l'any 1935 com l'empresa cotonera particular més important del món en nombre de telers, segons el butlletí de la Federation of Master Cotton Spinners Association, de Manchester. Certament hi havia empreses més grans, però no d'un sol propietari com era el seu cas.
En l'ordre polític, fou un dels fundadors, junt amb Prat de la Riba i Francesc Cambó, de la Lliga Regionalista, dirigent del sometent i diputat a Corts per Puigcerdà en el període de 1907 a 1923. En aquesta època construí el camp de golf i l'Hotel del Golf de Puigcerdà i aconseguí notables millores de comunicacions, com la carretera de la collada de Toses i el ferrocarril entre Ripoll i la Tor de Querol. Fou conseller del Foment de Treball Nacional i de l'Institut del Foment del Conreu Cotoner. Durant la guerra civil, col·laborà amb l'Asociación Cooperadora para la Continuidad Industrial, destinada a la reconstrucció de les fàbriques afectades per la guerra.
En els primers anys del franquisme va ser encausat pel Tribunal Regional de Responsabilitats. Durant aquest període va passar per la precarietat econòmica degut al fort intervencionisme econòmic per part dels organismes de l'estat, i també pel sindicat vertical tèxtil de la Falange. Es disposava d'un nombre limitat de matèries primeres i d'energia elèctrica. Destaca la vaga de 1946 en temps de postguerra i amb el franquisme més dur i repressor. Aquest fet va desplaçar fins a Manresa el Governador Civil senyor Barba Hernández, qui es va fer càrrec de les negociacions amb els obrers.
Adquirí plantacions de cotó a Andalusia i el control de fàbriques com la d'Ordis (Girona) i la Colònia Güell. La colònia va ser venuda el 1943 pels hereus de Güell a la família Bertrand i Serra.
Impulsà empreses financeres, presidí la Companyia Catalana de Gas i Electricitat SA i fou conseller de la Maquinista Terrestre i Marítima SA, del Banco de España i del Banco Hispano Americano.
L'any 1910 va construir la Granja de la Ricarda al Prat de Llobregat, destinada a la producció de llet, i que fou considerada una instal·lació modèlica. Actualment encara conserva de manera intacta l'estructura interior, amb tot l'espai interior recobert amb ceràmica blanca i algun detall decoratiu en verd.
Fou president del primer Saló de l'Automòbil de Barcelona.
Gran afeccionat a la música, fou president honorari vitalici de la Junta Directiva del Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
En el món empresarial el succeí el seu fill Manuel Bertrand i Mata.
