Eusebi Arnau i Mascort
De Viquipèdia
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona 1864-1933) fou un escultor català.
Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i va ser deixeble de Josep Gamot i de Venanci Vallmitjana. Va prosseguir els seus estudis a Roma l'any 1887, gràcies a una beca de l'Escola Llotja. A París va ampliar els seus coneixements a l'Acadèmia Julien; va exposar en aquesta capital francesa als anys 1895 i 1902.
Al seu taller va tenir com deixeble a Pau Gargallo i a Josep Dunyach entre altres.
Juntament amb l'escultor Josep Llimona va treballar en el retaule de l'Església basílica de Santa Engràcia de Saragossa.
Les seves escultures aplicades a l'arquitectura com les de la casa Lleó Morera, casa Amatller [1], Fonda Espanya, Palau de la Música Catalana i Hospital de Sant Pau [2] (totes a Barcelona), el van catalogar totalment com a escultor destacat del modernisme.
Va destacar com a medallista, entre d'altres va realitzar la de l'Exposició Universal de 1888, la de la Solidaritat Catalana, la del Centenari de Colom i la commemorativa de l'enderrocament de les muralles de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Reconeixements
- Diploma a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888
- 1891-Diploma Honorífic a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona.
- 1896-Premi a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona.
[edita] Obres
- Translació del cos de Santa Eulàlia 1891
- Ave Maria 1891
- Redempció 1896
- Sagrada Família 1896
- Petó de mare 1898
- Retrat de Marià Aguiló 1898
- Retrat de Jacint Verdaguer 1902
- Retrat de Teodor Llorente
- Relleu a la façana de la casa de Lactància a Barcelona, 1910
[edita] Notes
[edita] Bibliografia
- Maria Isabel Marín Silvestre Eusebi Arnau Mascort Barcelona: Infiesta Editor, 2006. Col·lecció Gent Nostra
- Santiago Alcolea i Gil Escultura Catalana del Segle XIX Barcelona: Fundació Caixa de Catalunya, 1980
- La Gran Enciclopèdia en català Volum II, Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN 84-297-5430-X
