Eufró de Sició

De Viquipèdia

Eufró (Euphron, Εὔφρων) fou un governant de Sició que va tenir el poder durant el període en que Sició fou depenent d'Esparta, abans del 368 aC.

En aquest any Epaminondes va imposar a Sició l'entrada a l'aliança tebana i la influencia d'Eufró, tot i que la constitució no es va modificar, va minvar considerablement. Per recuperar el poder es va aprofitar del desacord d'arcadis i argius en la manera que Epaminondes deixava els antic governs oligàrquics en exercici, va convèncer als conciutadans que si això seguia així l'oligarquia tornaria a Sició i que ara tocava democràcia.

En les eleccions que van seguir fou elegit general junt amb quatre més; llavors va fer nomenar general del cos de mercenaris al seu propi fill Adees, i es va assegurar el suport d'aquest cos amb repartiment de diners que van sortir dels fons públics. Alguns elements que podien ser perillosos foren desterrats acusats de "laconisme". Després es va desfer dels seus col·legues generals (un fou exiliat i els altres assassinats) i va esdevenir tirà de Sició, encara que la ciutadella estava ocupada per una guàrdia tebana que en general no intervenia en els afers interns.

Eufró va cooperar amb els tebans i va participar a la campanya de Flios el 365 aC.

Un mica després una revolució oligàrquica amb el suport del general arcadi Enees d'Estimfal (amb la tolerància del governador tebà) el va obligar a fugir i va anar a Corint on va dir al comandant esparta Pasímel que havia actuat esperant poder defensar els interessos d'Esparta però no fou cregut.

Llavors va demanar suport a Atenes però el seu intent de recuperar Sició va fracassar per l'oposició de la guarnició tebana. Llavors va anar a Tebes on volia subornar als dirigents per obtenir l seva reposició, però quan estava a punt d'aconseguir-ho fou assassinat a Cadmea. Els seus assassins foren absolts pels tebans.

Els partidaris d'Eufró el van enterrar a l'àgora de Sició i li van dedicar honors com heroi i fundador (Ἀοχηγψέτης).