Estafisàgria
De Viquipèdia
Aquest és un article sobre un espècie extingida o vivent. Per ésser completa, li manca una taula taxonòmica que n'indiqui la classificació en taxons. Si en teniu coneixements, afegiu si-us-plau aquesta taula taxonòmica. Podeu emprar la Plantilla:Taxobox.
 |
|---|
| Imatge:Delphi.jpeg Imatge de Delphinium Staphisagria L.
|
| Classificació científica |
|
|
Taula de continguts |
[edita] NOMENCLATURA
El matapoll o estafisàgria (Delphinium staphisagria L) és una planta de la família de les ranunculàcies. També se’l coneix amb els noms d’herba de polls, paparra, caparràs i caparrós. En castellà es coneix com “albarraz” i en anglès com “stavesacre”.
El nom llatí prové de Delphmion, que vol dir ; esperó de cavaller, a causa de les seves fulles amb lòbuls en forma de dofí. El nom comú català també prové d’un antic ús de la planta com antiparasitari, concretament dels polls. La paraula castellana “albarraz” prové de l’àrab (“hább arrás”), que traduït significa llavor del cap, degut a les seves propietats antineuràlgiques. El nom anglès vol dir “wild raisin” degut al seu aspecte salvatge.
Com a sinónims de Delphidium staphysagria (L.) Raf. trovem; Delphinium staphydium St.-Lag. i Staphysagria macrosperma Spach
També es coneix amb el nom de matapolls a l’espècie Daphne gnidium
[edita] ECOLOGIA
Creix habitualment en llocs ombrejats i frescos, en clarianes i espais marginals i pedregoses formacions com ara penya-segats, en un clima mediterrani a baixa-mitjana altitud.
Al principat en trobem amb més concentració a les illes de Mallorca i Eivissa.
Bàsicament trobem la planta a la zona mediterrània, des del Marroc fina a Grècia, passant per al península ibèrica, la Provença, Itàlia, Balears, Còrsega i fins i tot se’n poden trobar al suau clima canari.
[edita] DESCRIPCIÒ
La forma vital de Raunkjaer de l’estafisàgria és el nanofaneròfit.
És una planta anual o bianual, recta i robusta, que arriba fàcilment al 60-120 cm, arribant a vegades fins als 2 metres.
Té una arrel axonomorfa d’uns 10-40cm amb pels a la part inferior. La tija, simple, té una pilositat glandulosa. Té unes fulles palmatilobades amb lòbuls profunds i sencers a les fulles superiors i unes petites lobulacions a les inferiors.
Les flors son hermafrodites i estan disposades en forma de raïm amb el periant de color blau intens. Són zigomorfes, tenen 5 sèpals desiguals, pilosos. 4 d’inferior, en parelles i un sèpal posterior amb forma d’esperó molt curt (molt més curt que a d’altres espècies de delphinium). D’aquestos quatre sèpals, dos s’endinsen parcialment a l’interior de l’esperó i els altres dos es disposen horitzontalment, barrant el pas als 5 estams i carpels.
El matapoll té un gineceu amb 3 carpels lliures. El fruit es una baia amb els tres fol·licles contenint unes poques granes (dues o tres) negres i molt grosses de 5-8cm, les dimensions més grans del gènere.
[edita] FARMACOLOGÍA
El matapoll és una planta verinosa tota ella, especialment les llavors. La composició d’aquesta es d’un 30-35% d’oli, i un 1.3 d’alcaloides. Els més important és la delfinina (accions molts semblants a la aconitina: cristal·litza amb facilitat, cristalls insolubles a l’aigua amb sabor amarg) encara que en té molt més com ara la delfisina, delfinoidina, estafisagroina, etc.
La delfinina, al igual que l’aconitina, actua sobre el SNC, primer excitant-lo per paralitzar-lo progressivament, sobretot els centres respiratoris causant mort per asfixia. En petites dosis, per via cutània, causa irritació i inflamació cutània.
Actualment podem trobar medicaments que fan servir el matapoll però només per via tòpica, per a combatre la pediculosis o la sarna o picadures d’insecte. Petites dosis de l’alcaloide poden utilitzar-se com antineuràlgic, per atenuar palpitacions, mal al queixal, asma, neuràlgies facials, etc.
A l’homeopatia trobem, però, múltiples utilitats a l’estafisàgria. S’han observat en diversos estudis el bon rendiment de d’ingesta d’estafisàgria per alleujar el dolor després d’una cirurgia maxil·lofacial. També, dones amb facilitat per patir infeccions urinàries noten una milloria prenent estafisàgria regularment amb dosis prescrites pel metge homeòpata, que fins hi tot, la fa servir per afeccions psicosomàtiques en determinats perfils de persones (amb una notació molt gran de sentiments de colera o humiliació).
Al llarg de l’historia el seu us farmacèutic a passat per moltes fases. Es coneix que els grecs i romans la feien servir per provocar el vòmit i purgar l’estomac. També se li han atribuït altres virtuts, com ara, calmar el mal de queixal fent bullir-hi les llavors en vinagre o curar aftes si es barrejava amb mel. Actualment l’homeopatia, fent servir la tintura mare d’estafisàgria, també la fa servir per les aftes bucals barrejant-ho també amb vinagre.
Molt més tard es va popularitzar el seu ús com a vermicida, tant la pols de la llavor barrejada amb pols de talc per on habitaven els paràsits o barrejada aquesta mateixa pols de la llavor amb oli o mantega i posant-ho directament al cabell per matar els polls.
El matapolls també té dos usos molt comuns; un com a planta ornamental i també alguns països la fan servir per intoxicar peixos a la pesca.
 |
TINGUEU PACIÈNCIA
Aquesta pàgina està sent editada com a part d'un projecte universitari del Grup d'Innovació Consolidat GIBAF de la Universitat de Barcelona amb estudiants de l'assignatura Botànica Farmacèutica en el curs acadèmic 2007-08, i té com a tema central les Plantes Medicinals. El professor responsable i tutor garanteix que finalitzada l'experiència amb els estudiants, es revisarà tot el que calgui per tal que la qualitat final sigui l'exigible i les polítiques i els estàndards siguin complerts, moment en què s'enretirarà la plantilla. |
