Espiroqueta
De Viquip??dia
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Treponema pallidum espiroquetes.
|
||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||
|
||||||||
|
|
||||||||
|
Spirochaetaceae |
||||||||
Les espiroquetes s??n un f??lum de bacteris gram negatius, quimioheter??trofs, prims, llargs, flexibles i de forma helico??dal (Espirobacteris), inclosos dins del grup no taxon??mic dels espirobacteris. Tenen una longitud entre 5-500 nm, i un di??metre al voltant de 0,1-0,6 nm i morfol??gicament es caracteritzen per estar constitu??des, en la seva major part, pel cilindre protoplasm??tic, que compr??n la regi?? delimitada per la membrana plasm??tica i la paret cel??lular, i per estar rodejades per una beina externa observable en preparacions tenyides de forma negativa. Les espiroquetes s??n m??bils gr??cies a la pres??ncia d???endoflagels o filaments axials units als pols de la c??l??lula que amb llur moviment coordinat al voltant del cilindre protoplasm??tic permeten l???encorbament i el despla??ament d???aquests bacteris. Solen estar relacionades amb medis aquosos, ja sigui en les seves formes lliures o en les seves formes pat??genes, i poden causar importants malalties en homes i animals, entre les quals cal destacar la s??filis provocada per Treponema pallidum.
Les espiroquetes es divideixen en tres g??neres principals que inclouen esp??cies aer??biques, anaer??biques i facultatives. Aquests g??neres s??n: Treponema (anaer??bics estrictes), Borrelia (aer??bics i anaer??bics) i Leptospira (aer??bic).
[edita] G??nere Treponema
El g??nere Treponema engloba les espiroquetes anaer??biques associades a un organisme hospedador ja siguin pat??genes com T. pallidum o comensals com T. oralis i T. denticola que formen part de la flora acompanyant de la boca i que en algunes ocasions poden esdevenir pat??gens oportunistes.
Treponema pallidum ??s l???esp??cie m??s coneguda d???aquest g??nere ja que ??s l'agent causant de la s??filis, una malaltia infecciosa de transmissi?? sexual. La morfologia de T. pallidum difereix de les altres espiroquetes pel fet de no tenir una forma helico??dal, sin?? m??s aviat una forma d???ona plana, englobat amb una c??psula de glucosaminoglucans. A la natura, T. pallidum nom??s es troba en humans, encara que s???ha aconseguit produir infeccions artificials en monos i conills. La infeccio?? per T. pallididum provoca l???aparici?? d???uns xancres caracter??stics a la zona genital i bucal que emeten exudats al ser pressionat i que poden curar-se espont??niament o derivar cap a diagn??stics m??s greus de la s??filis. T. pallidum ??s una esp??cie molt sensible a la calor i es caracteritza per la dificultat de ser cultivada al laboratori.
Dins de l???esp??cie T. pallidum es poden distingir diverses subesp??cies entre les quals cal destacar:
- T. pallidum pallidum
- T. pallidum endemicum
- T. pallidum pertenue
- T. pallidum caratecum
[edita] G??nere Borrelia
Les esp??cies del g??nere Borrelia s??n en la seva major part pat??gens d???animals, incl??s l???home i es transmeten mitjan??ant artr??podes com les puces i les paparres. Tenen fins a 60 endoflagels i es caracteritzen per ser un dels pocs procariotes dotat d???un cromosoma linial. Les dues malalties principals causades per espiroquetes del g??nere Borrelia s??n les febres recorrents i la malaltia de Lyme. Les febres recorrents ??s una malaltia epid??mica causada per B. recurrentis i B. hispanica que provoca febre elevada i dolor muscular generalitzat. Per altra banda, la malaltia de Lyme ??s una malaltia infecciosa causada per B. burgdorferi que provoca una mialgies, arritis, meningitis, etc.
[edita] G??nere Leptospira
El g??nere Leptospira compr??n espiroquetes aer??biques estrictes de morfologia fina i amb els extrems curvats, sense solapamanet central dels endoflagels i que utilitzen els ??cids grassos i els alcohols de cadena llarga com a font de carboni i energia. Les dues esp??cies principals d???aquest g??nere s??n Leptospira biflexa i Lepstospira interrogans.
Leptospira biflexa ??s una espiroqueta de vida lliure present en aig??es fluvials mentre que Lepstospira interrogans ??s un par??sit obligat de l???home i altres animals. Els rossegadors solen ser l???hospedador natural de la majoria de leptospires, encara que en certes ocasions els gossos i els porcs poden actuar com a reservoris. A l???home el s??ndrome leptospiral m??s conegut ??s la malaltia de Weil o febre del fang que afecta al rony?? i es transmet per contacte directe amb l???orina d???un portador o un malalt.
