Esfaleró
De Viquipèdia
L' esfaleró s'ha postulat per explicar l'asimetria entre matèria i antimatèria, una de les qüestions més interessants que es poden plantejar en la relació entre física de partícules i cosmologia.
Un esfaleró és un procés rar de la interacció electro-feble en el model estàndard de la física de partícules. Aquest procés converteix tres barions en tres antileptons. Això viola la conservació del nombre bariònic i del nombre leptònic, però la diferència B-L es conserva.
Un esfaleró es un tipus d'instantó, i per tant, una solució no-pertorbativa de la teoria. Això significa que en condicions normals és rarament observable. Sigui com sigui, els esfalerons podrien haver estat més comuns a altes temperatures en l'univers primitiu. En algunes teories de la bariogènesi l'asimetria en el nombre de leptons i antileptons es forma primerament per la leptogènesi, i els esfalerons ho converteixen en una asimetria en el nombre de barions i antibarions.
En el model estàndard es donen les tres condicions necessàries per generar aquesta asimetria, es a dir, violació de la conservació del nombre bariònic/nombre leptònic, violació de la simetria CP (Càrrega elèctrica, paritat), i evolució cosmològica fora de l'equilibri tèrmic, malgrat això, el que s'ha esmentat podria no explicar completament l'asimetria de l'univers, i caldria introduir una nova física més enllà del model estàndard.
El mecanisme de l'esfaleró s'il·lustra sovint amb l'exemple d'un gronxador: a baixa energia fa petites oscil·lacions, però si l'energia és prou alta pot donar una volta completa. Per tant el nombre de voltes que han donat les cordes a la barra de suspensió del gronxador (que correspondria al nombre bariònic) pot canviar a alta energia, però no a baixa energia. L'energia necessària per dur el sistema a l'estat inestable (per damunt la barra del gronxador) representa la massa de l'esfaleró.
