Escola Industrial de Terrassa
De Viquipèdia
L’Escola Industrial de Terrassa o Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT) és un centre de la Universitat Politècnica de Catalunya fundat l’any 1902 a la ciutat de Terrassa. Actualment s'hi imparteixen sis titulacions universitàries de primer cicle.
Taula de continguts |
[edita] Xifres
L’Escola Industrial terrassenca té aproximadament uns 1.700 estudiants matriculats i uns 180 professors assignats. El centre compta amb 17 departaments que hi imparteixen docència i cada any gradua al voltant de 250 enginyers i enginyeres tècnics.
[edita] Titulacions
- Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Mecànica
- Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electricitat
- Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Electrònica Industrial
- Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Química Industrial
- Enginyeria Tècnica Industrial, especialitat en Tèxtil
- Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat en So i Imatge.
[edita] Història
L'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa té els seus orígens en l'antiga Escola d'Arts i Oficis, creada amb el nom d'Escuela Superior de Industrias de Tarrasa pel Reial Decret de 17 d'agost de 1901, amb les especialitats de Perit Industrial (mecànic, electricista i químic), Pràctic Industrial i Estudis Elementals per a obrers. Posteriorment, pel Reial Decret de 10 de gener de 1902, es creà l'especialitat de Perit Manufacturer (més endavant Perit Tèxtil).
L'Escola Industrial inicià els seus ensenyaments el 4 de febrer de 1902 a l'edifici provisional situat al número 4 del carrer Topete de Terrassa, amb la qual cosa era el primer centre tèxtil que s'establia a Espanya.
L'escola neix originàriament per cobrir les necessitats de la indústria tèxtil de Terrassa, indústria que es remunta al segle XII, tot i que el seu desenvolupament més important s'inicia al segle XIX amb l'aparició de la màquina de vapor i els nous telers mecànics.
El 3 de juliol de 1904 s'inaugura l'edifici de l'actual seu de l'Escola Industrial al carrer Colom número 1, d'estil modernista català, obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada. Aquell mateix any s'hi celebra una exposició que va representar el punt àlgid de les arts aplicades. El 1943 l'edifici va passar a ser propietat de l'Estat, tot mantenint la seva funció educativa.
[edita] L'edifici modernista
L'Escola Industrial és una de les primeres obres de Lluís Muncunill, que es caracteritzen per la influència dels estils historicistes. És un edifici aïllat, amb planta baixa i dos pisos, estructurat en forma de U al voltant d'un pati interior. El vestíbul central, que dóna accés a les aules i a dependències com la biblioteca, està aguantat per columnes de ferro i mostra un bust d'Alfons Sala, fundador de l'escola. La façana principal destaca per la capçalera esglaonada del cos central d'entrada i dels dos cossos laterals. Segons el projecte de Josep Domènech i Mansana, es van afegir dues naus perpendiculars als extrems de l'edifici primitiu, que estaven destinades a tallers.
