Ernest García i García
De Viquipèdia
Ernest Garcia (Alacant, 1948) és un sociòleg valencià. Durant la seva etapa estudiantil fou un activista destacat, i el 1971 ingressà en el PCE. Durant la transició democràtica participà en la fundació del PCPV i en fou escollit secretari general, i també fou redactor de Verdad i director de Cal Dir, i responsable dels comitès universitaris. Fou membre del comitè central del PCE i en fou expulsat el 1980 per haver donat suport públicament a la incorporació en Euskadiko Ezkerra del sector del PCE-EPK (Partit Comunista d'Euskadi) encapçalat per Roberto Lertxundi. Aleshores ingressà a l'Agrupament d'Esquerres del País Valencià el 1982, i d'ací formà part del procés constituent d'Unitat del Poble Valencià (UPV), partit del que en fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1986.
Ha estat professor de sociologia a la Universitat de València i primer degà de la Facultat de Ciències Socials, constituïda el 1998. Políticament milita a Els Verds.
[edita] Obres
- Les cendres de maig que va obtindre el Premi Joan Fuster d'assaig de 1983 amb Emèrit Bono i Martínez
- El trampolí fàustic: ciència, mite i poder en el desenvolupament sostenible (1995)
- València, l'Albufera, l'horta: medi ambient i conflicte social (1997)
- Relaciones laborales y medio ambiente (1997)
- La sostenibilidad del desarrollo: el caso valenciano (1998)
