Eric Woolfson

De Viquip??dia

Eric Woolfson ??s un compositor, cantant i co-fundador del grup The Alan Parsons Project nascut el 18 de Mar?? del 1945 a Glasgow, Esc??cia.

[edita] Biografia

Quan Eric Woolfson, que prov?? d'una fam??lia jueva, era petit tenia un tiet que tocava el piano i del seu exemple en va treure la voluntat de convertir-se, de gran, en m??sic. Per desgr??cia aviat va abandonar les classes que li donava el seu tiet i va decidir ser auto-didacta, quelcom molt merit??s si tenim en compte que no sabia ni llegir les partitures.

D'adoslecent va fer una incursi?? totalment fracassada en la professi?? de contable. Quan ho va deixar va dir que hagu??s estat un millor aprenent en un circ. Poc despr??s, als 18 anys, va anar a Londres i es va instalar al carrer Denmark tamb?? conegut com Tin Palley Alley.

Un cop all?? va aconseguir feina com a pianista i va poder treballar amb m??sics com Jimmy Page i John Paul Jones, que poc despr??s formaria part de la banda Led Zeppelin. John Paul Jones va aconseguir que Eric pogu??s tenir una reuni?? amb el llegendari productor i co-manager dels Rolling Stones, Andrew Loog Oldham. Despr??s d'estar esperant durant m??s de quatre hores, Oldham finalment va apar??ixer i va demanar a Woolfson que li toqu??s el que havia escrit. Despr??s d'haver tocat una sola can????, Oldham es va posar de peu, va dir que par??s i li va dir 'You're a f****** genius!' (Ets un p*** geni!) i immediatament li va oferir un contracte per tal que treball??s en la nova companyia que havia fundat Oldham, Immediate Records. Oldham va demanar a Woolfson que compos??s temes per alguns m??sics for??a coneguts com Marianne Faithfull, Frank Ifield, Jo Dassin, The Tremeloes, Marmalade i Dave Berry. Una de les seves composicions va arribar a les mans de Mick Jagger, cantant dels Rolling Stones, el qual va decidir incluir-la en la cara-B del primer ??lbum que Jagger produia per un altre m??sic, en aquest cas Chris Farlowe.

??s, doncs, quan Eric Woolfson va firmar alguns contractes amb d'altres companyies i el seu repertori va cr??ixer de forma exponencial i a repartir-se per tot el m??n. Gr??cies al contracte que va firmar amb la companyia Southern Music, va coneixer a dos autors desconeguts aleshores com Tim Rice i Andrew Lloyd Webber. D'aquests amics seus, Woolfson sempre recorda que els dos van pendre la decisi??, poc despr??s, de deixar d'escriure temes per altres m??sics i dedicar-se als musicals, on les seves creativitats eren molt m??s lliures. Woolfson en va pendre bona nota ja que des d'aquell moment sempre va tenir la idea d'escriure, algun dia, un musical.

El 1965, Eric Woolfson va ser contractat per la ag??ncia musical de Manchester Kennedy Street Enterprises. En aquesta va poder treballar amb els Herman's Hermits. Tot i participar en un principi com a pianista invitat, Woolfson tenia moltes esperances de convertir-se en un membre fix de la banda per?? com que no li garantien el lloc va decidir tornar a Londres.

M??s o menys per aquestes dates Woolfson va comen??ar a tenir la idea de crear un ??lbum inspirat en l'obra d'Edgar Allan Poe. Va escriure part del material que una d??cada despr??s formaria part del primer ??lbum de The Alan Parsons Project i, incl??s, en va gravar algunes demos amb el guitarrista del grup The Tremeloes, Rick Westwood. Eric va pagar les gravacions per?? no estava del tot conven??ut amb el resulta final i va decidir aparcar el tema.

Com que ser l'autor de can??ons per altres grups no li era suficientment rentable, va decidir passar-se a la producci??. Els seus dos primers clients van ser Carl Douglas que acababa d'aconseguir un gran ??xit al Regne Unit amb el tema Kung Fu Fighting i Alan Parsons, un productor que acababa de con??ixer als estudis Abbey Road. Parsons feia poc que havia decidit ser productor i amb l'ajuda d'Eric Woolfson van aconseguir produir dos n??meros 1 de la llista brit??nica amb els grups Pilot i Cockney Rebel. Tamb?? van aconseguir un bon ??xit amb el cantant John Miles i el m??sic Al Stewart.

Aleshores, el 1975, Eric Woolfson va decidir mostrar a Alan Parsons el material que havia escrit sobre Edgar Allan Poe i aprofitar el seu talent com a enginyer de so per millorar els temes que havia escrit. La idea que tenia en ment Woolfson, com diu ell mateix, era la d'adoptar un paper similar al que Stanley Kubrick exercia en els rodatges de les seves pel??l??cules, on el director ??s m??s important que els actors que les interpreten. Woolfson seria el "director", fent la m??sica i les lletres i Alan Parsons seria "l'actor", interpretant la m??sica de Woolfson i donant-li el seu toc especial. L'??lbum Tales of Mystery and Imagination veuria finalment la llum el 1976, al mateix moment que oficialment neixia el grup The Alan Parsons Project.

Posteriorment el t??ndem Woolfson-Parsons va composar 9 ???projectes??? m??s, entre els que cal destacar I Robot(1977), Eye in the Sky(1982) i Ammonia Avenue(1984). Tots ells escrits per Eric Woolfson.

Despr??s dels 10 ??lbums, Eric volia definitivament dedicar-se a escriure musicals. El seu primer intent, basat en el fam??s psicoanalista Sigmund Freud, va ser titulat Freudiana. Woolfson es va inspirat en els llibres sobre Freud que la seva dona, que estudiava psicologia, deixava per la casa. Aquest musical va aconseguir ser estrenat a l'hist??ric teatre An Der Wien. Per desgr??cia, el productor de Freudiana i Woolfson van mantenir un dur contenci??s legal pel domini de l'obra i com que Brian Brolly, el productor, va guanyar el litigi, Woolfson va declarar-se en bancarrota.

Tot i aix??, l'??xit de Freudiana va ser una empenta per Woolfson que es va decidir a escriure, el 1993, el seu segon musical, aquest cop sobre l'arquitecte catal?? Antoni Gaud??. Aquesta segona obra va estrenada a Aachen (1994) i interpretada a Alsdorf (1995) i Colonia (1996). Quasi mig mili?? de persones van anar a veure Gaudi: Erlebniswelt Der Phantasie i totes van acabar ovacionant l'espectacle.

Per al seu seg??ent musical, Gambler, Eric Woolfson va recuperar les seves experi??ncies quan vivia a Montecarlo. La majoria dels temes de The Turn Of A Friendly Car van ser incluides en l'obra (Turn Of A Friendly Card, Snake Eyes, Games People Play i Time). L'obra va ser estrenada a Monchengladbach (1996) i s'ha reproduit sis vegades a Corea i dues a Jap?? (2002 i 2005).

El 2003 Eric Woolfson va escriure el seu ??ltim disc d'estudi. Woolfson va recuperar part de les idees que encara tenia sobre Edgar Allan Poe i en va escriure la segona part, titulada Poe: More Tales Of Mystery And Imagination. El disc va ser gravat, de nou, als m??tics estudis Abbey Road.

Finalment, el 2007 Woolfson va escriure, conjuntament amb Ariel Dorfman, el musical Dancing With Shadows, una obra que es va estrenar a ??sia.

Woolfson va ser membre i militant actiu del partit brit??nic Social Democratic Party (SDP). Actualment Eric Woolfson viu a Londres amb la seva dona Hazel amb la que es va casar el 1969. Woolfson t?? dues filles, Sally i Lorna, i dos nets, Toby i Amelie.