Erari

De Viquipèdia

Erari (Erarium) era el tresor públic de l'Antiga Roma.

Després de la proclamació de la república els diners públics es van dipositar, a proposta de Valeri Poplicola, al temple de Saturn i així va seguir fins avançat l'imperi. Apart dels diners i els papers de pagaments i deutes, el tresor el formaven altres elements: els estendards de les legions, les lleis gravades en tauletes de bronze; copies dels decrets del senat (els originals es guardaven al temple de Ceres sota custodia dels edils); i altres documents com informes, tractats, despatxos als i dels governadors, ambaixades etc...

L'erari era el tresor comú però hi havia altres eraris:

L'erari públic, que era el tresor del populus (els patricis) format pel botí guanyat a les guerres, que va existir fins vers el 450 aC.

Després de la ocupació de Roma pels gals l'erari fou dividir en Comú, om es dipositaven les taxes regulars i del que es treien els diners necessaris per les despeses, i el Sant o Sagrat (aerarium sanctum o sanctius) que era la reserva que només es tocava en cas de perill extrem.

L'erari es nodria primer del botí a les guerres i alguns tributs (tributum, vectigalia) però després del 357 aC per la llei Mànlia del 357 aC es van establir taxes del cinc per cent de les manumissions que van augmentar el tresor; aquest darrer es va incrementar espectacularment després de les conquestes romanes a l'Orient. Sul·la o Juli Cèsar van usar l'erari per finançar les guerres civils.

Sota l'imperi les províncies es van dividir entre imperials i senatorials; el tresor de les províncies senatorials va romandre l'erari mentre que les imperials va passar a ser el fiscus. August va donar prioritat a l'exèrcit i va establir un tercer tresor el aerarium militare finançat amb noves taxes (el cinc per cent del valor de cada herència o llegat però excloses les herències de parents propers o les que estaven per sota d'una determinada quantitat) i les contribucions imperials. El impost de les herències fou apujat per Caracal·la al deu per cent però Macrí ho va restaurar al cinc i finalment es va abolir. Com que aquest erari tenia dificultats de finançament August va establir un impost d'un u per cent per cada venda, que Tiberi va rebaixar al mig per cent i Calígula va abolir; un altra taxa fou per cada esclau que es comprava, inicialment al dos per cent i després al quatre. També s'incloïa a aquest erari el botí militar que no es repartia als soldats.

L'erari i el fisc van romandre separats fins al temps de Marc Aureli que va unificar de fet els dos i foren anomenats tan erari com fisc.

Durant la república la disposició dels diners de l'erari corresponia als qüestors amb alguns drets pels cònsols (ni el dictador podia tocar els diners sense una orde del senat). La magistratura dels qüestors va desaparèixer el 45 aC i les seves funcions a l'erari van passar als dos prefectes de la ciutat però al 43 aC es van tornar a elegir qüestors; August els va privar d'aquestes funcions el 28 aC que va donar a dos prefectes escollits pel senat entre els pretors que acabaven el període. El 23 aC es van crear els dos pretors de l'erari (praetores aerarii o pretores ad aerarium) que van durar fins al temps de Claudi que va restaurar els qüestors i Neró va establir els praefecti aerarii; sota Vespasià es van establir altre cop els praetores aerari però sota Trajà van tornar els prefectes que exercien per dos anys (praefecti aerarii Saturni) amb uns qüestors com ajudants (quaestores aerarii Saturni).

L'erari militar fou administrat per prefectes escollits entre els pretors que acabaven el període i eren de nomenament de l'emperador; se'ls esmenta com praefecti aerarii militaris.