Erari

De Viquip??dia

Erari (Erarium) era el tresor p??blic de l'Antiga Roma.

Despr??s de la proclamaci?? de la rep??blica els diners p??blics es van dipositar, a proposta de Valeri Poplicola, al temple de Saturn i aix?? va seguir fins avan??at l'imperi. Apart dels diners i els papers de pagaments i deutes, el tresor el formaven altres elements: els estendards de les legions, les lleis gravades en tauletes de bronze; copies dels decrets del senat (els originals es guardaven al temple de Ceres sota custodia dels edils); i altres documents com informes, tractats, despatxos als i dels governadors, ambaixades etc...

L'erari era el tresor com?? per?? hi havia altres eraris:

L'erari p??blic, que era el tresor del populus (els patricis) format pel bot?? guanyat a les guerres, que va existir fins vers el 450 aC.

Despr??s de la ocupaci?? de Roma pels gals l'erari fou dividir en Com??, om es dipositaven les taxes regulars i del que es treien els diners necessaris per les despeses, i el Sant o Sagrat (aerarium sanctum o sanctius) que era la reserva que nom??s es tocava en cas de perill extrem.

L'erari es nodria primer del bot?? a les guerres i alguns tributs (tributum, vectigalia) per?? despr??s del 357 aC per la llei M??nlia del 357 aC es van establir taxes del cinc per cent de les manumissions que van augmentar el tresor; aquest darrer es va incrementar espectacularment despr??s de les conquestes romanes a l'Orient. Sul??la o Juli C??sar van usar l'erari per finan??ar les guerres civils.

Sota l'imperi les prov??ncies es van dividir entre imperials i senatorials; el tresor de les prov??ncies senatorials va romandre l'erari mentre que les imperials va passar a ser el fiscus. August va donar prioritat a l'ex??rcit i va establir un tercer tresor el aerarium militare finan??at amb noves taxes (el cinc per cent del valor de cada her??ncia o llegat per?? excloses les her??ncies de parents propers o les que estaven per sota d'una determinada quantitat) i les contribucions imperials. El impost de les her??ncies fou apujat per Caracal??la al deu per cent per?? Macr?? ho va restaurar al cinc i finalment es va abolir. Com que aquest erari tenia dificultats de finan??ament August va establir un impost d'un u per cent per cada venda, que Tiberi va rebaixar al mig per cent i Cal??gula va abolir; un altra taxa fou per cada esclau que es comprava, inicialment al dos per cent i despr??s al quatre. Tamb?? s'inclo??a a aquest erari el bot?? militar que no es repartia als soldats.

L'erari i el fisc van romandre separats fins al temps de Marc Aureli que va unificar de fet els dos i foren anomenats tan erari com fisc.

Durant la rep??blica la disposici?? dels diners de l'erari corresponia als q??estors amb alguns drets pels c??nsols (ni el dictador podia tocar els diners sense una orde del senat). La magistratura dels q??estors va desapar??ixer el 45 aC i les seves funcions a l'erari van passar als dos prefectes de la ciutat per?? al 43 aC es van tornar a elegir q??estors; August els va privar d'aquestes funcions el 28 aC que va donar a dos prefectes escollits pel senat entre els pretors que acabaven el per??ode. El 23 aC es van crear els dos pretors de l'erari (praetores aerarii o pretores ad aerarium) que van durar fins al temps de Claudi que va restaurar els q??estors i Ner?? va establir els praefecti aerarii; sota Vespasi?? es van establir altre cop els praetores aerari per?? sota Traj?? van tornar els prefectes que exercien per dos anys (praefecti aerarii Saturni) amb uns q??estors com ajudants (quaestores aerarii Saturni).

L'erari militar fou administrat per prefectes escollits entre els pretors que acabaven el per??ode i eren de nomenament de l'emperador; se'ls esmenta com praefecti aerarii militaris.