Enric de Prússia
De Viquipèdia
Enric de Prússia, príncep de Prússia (Potsdam 1862 - Hemmelmark (Schleswig-Holstein 1929). Príncep de Prússia i d'Alemanya amb els tractaments d'altesa reial i imperial.
Nascut al Neues Palais de la ciutat brandenburguesa de Potsdam el dia 14 d'agost de 1862. Fill de l'emperador Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit. Enric era nét per via paterna del kàiser Guillem I de Prússia i de la duquessa Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach i per via materna de la reina Victòria I del Regne Unit i del príncep consort Albert de Saxònia-Coburg Gotha.
Casat el dia 24 de maig de 1888 al Palau de Charlottenburg amb la princesa Irene de Hessen-Darmstadt, filla de la princesa Alícia del Regne Unit i del gran duc Lluís IV de Hessen-Darmstadt. La parella comprà la finca septrentional de Hemmelmark on s'instal·laren i on nasqueren els seus tres fills:
- SAR el príncep Valdemar de Prússia, nat a Kiel el 1889 i mort a Tutzing (Baviera) el 1945 com a conseqüència de l'hemofília. Es casà amb la princesa Calixta de Lippe el 1919..
- SAR el príncep Segimon de Prússia, nat a Kiel el 1896 i mort a Puntarenas (Costa Rica) el 1978. Es casà amb la princesa Carlota de Saxònia-Altenburg el 1919.
L'ombra de l'hemofília, nascuda en el si de la família reial britànica, afectà greument a la família del príncep Enric de Prússia, ja que dos dels seus fills moriren com a conseqüència d'aquesta malaltia. El príncep Valdemar morí en un hospital bavarés després de dies ferit com a conseqüència de la seva fugida de la regió de Silèsia on vivia i d'on havia fugit de l'avenç dels soviètics els últims dies de la Segona guerra mundial. L'arribada a un hospital bavarès no pogué fer res per salvar-li la vida ja que el centre mèdic no tenia sang per realitzar una transfusió. El príncep Enric morí com a conseqüència d'una caiguda l'any 1904 a l'edat de 4 anys.
Educat junt amb el seu germà, el futur kàiser Guillem II de Prússia en un gymnasium de la ciutat de Kassel, ingressà a la Marina prussiana. La seva educació a la Marina inclogué una expedició al voltant del món de dos anys (1878 - 1880).
Com a conseqüència de la seva condició de príncep de Prússia ascendí ràpidament en l'escalafó de la Marina prussiana. Al llarg de la dècada de 1890 i 1900 realitzà un seguit de viatges de representació oficial del II Reich arreu del món que el portaren també fins als Estats Units-
Durant la Primera Guerra Mundial esdevingué comandant en cap de la Marina prussiana al mar Bàltic. La seva missió consistia en frenar l'expansió de la Marina russa durant el conflicte, el seu èxit militar fou considerable i aconseguí paralitzar la marina russa i retenir-la als ports russos del Bàltic. Amb l'acabament de la Guerra i la dissolució de la monarquia, el príncep abandonà la carrera militar.
Malgrat haver compartit els anys d'infancia amb el seu germà, Guillem II de Prússia, i amb la seva germana gran, la duquessa Carlota de Prússia, al llarg de la seva vida no es mostrà egocèntric ni pressumptuós com si que si mostraren els seus germans. Extremadament apreciat al nord d'Alemanya, on vivia, i entre la Marina prussia, Enric realitzà brillants intervencions militars i implacables gestions diplomàtiques sobretot als Estats Units.
Introductor de nous esports i d'avenços científics a Alemanya, era una gran aficionat a la vela i a les carreres de cotxes de motor. Es morí el dia 20 d'abril de 1929 a la seva residència de Hemmelmark on s'havia retirat des de la caiguda de la monarquia l'any 1918. Morí com a conseqüència d'un càncer de gola, igual que el seu pare trenta-un anys abans.
