Enric Cristòfor Ricart i Nin
De Viquipèdia
Enric Cristòfor Ricart i Nin (Vilanova i la Geltrú, 1893 - 1960) va ésser un gravador i pintor.
Estudià a l'Escola d'Art de Francesc d'Assís Galí, i a l'Escola de Bells Oficis. També fou membre fundador de l'Associació Courbert.
Col·laborà a les revistes L'Instant, Troços, Themis, Jordi i Prisma.
Il·lustrà amb els seus gravats al boix nombrosos llibres com Aleluyas (de Santiago Vinardell, 1919), La vida es sueño (de Calderón de la Barca), Àncores i estrelles (de Sagarra, 1935) i L'Odissea (d'Homer, 1948) i va ser el representant més destacat de la renaixença de la xilografia catalana al primer terç del segle XX.
És un dels artistes més destacats del Noucentisme.
[edita] Referències
- Maria Rosa Planas, Enric-Cristòfol Ricart, gravador del Noucentisme, Biblioteca de Catalunya, Barcelona 1988. ISBN 84-7845-005-X.
- Ricard Mas i Peinado Els artistes catalans i la publicitat (1888-1929) Barcelona: Parsifal Edicions, 2002. ISBN 84-95554-16-X, plana 172
