Emili Granier Barrera

De Viquipèdia

Emili Granier Barrera (Barcelona, 1908-1997) fou un periodista i polític català, de formació autodidàctica.

El 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera ingressà a Estat Català, on fins i tot formarà part de Bandera Negra. El 1925 participaria en el complot de Garraf , raó per la qual fou detingut i empresonat fins el 1928. Un cop fora es dedicà al periodisme, i fou director de Justícia Social i secretari de redacció del setmanari L'Opinió i de La Publicitat. El 1930 abandonà Estat Català i ingressà a la Unió Socialista de Catalunya , de la qual fou nomenat secretari general. Ha estat el primer en traduir al català el Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels el 1930.

En celebrar-se les primeres eleccions municipals durant la Segona República Espanyola fou escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, i fou detingut durant els fets del sis d'octubre de 1934. Fou alliberat novament el 1936.

En acabar la Guerra Civil Espanyola s'exilià a París, on hi dirigí el periòdic clandestí Catalunya, i participà en la Resistència Francesa. Continuà el seu exili a Veneçuela, on arribà el 1954, i fixà la seva residència a Caracas. Fou membre actiu del Centre Català de Caracas, col·laborador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana de 1975 i president del Patronat de Cultura Terra Ferma. Tornà a Catalunya el 1978 i milità al Partit dels Socialistes de Catalunya.